Aquest article planteja que les reconstruccions virtuals arqueològiques presentades als museus no es poden considerar realitat virtual (RV), perquè parteixen d’una concepció artística de la disciplina. La causa es troba en els orígens de l’
arqueologia, que va néixer al segle XVIII, estretament relacionada amb la història de l’art. En l’era de les noves tecnologies, aquesta concepció ha esdevingut alhora causa i conseqüència: determina les característiques de l’RV des de la disciplina, però a la vegada és reforçada per les reconstruccions virtuals. Per a constatar la relació actual entre l’RV i l’arqueologia, començarem establint una definició de realitat virtual. Després farem un breu recorregut històric per a comprendre l'evolució de l'arqueologia i dels museus. Això ens portarà a l’anàlisi d’alguns exemples d’RV als museus, dels quals extraurem conclusions sobre l'ús actual de l’RV. Finalment, veurem les possibilitats de l’RV per a la divulgació de l’arqueologia.
Fuente: http://www.uoc.edu
