Transformacions del cam de l'educació i la formacióDes dels anys 90, s'ha instal"lat la representació d'una metamorfosi generalitzada del camp educatiu, fins el punt que ja es defineix sempre com l'àmbit de l'«educació i la formació», binomi que representa l'emergència d'un espai de formació que envolta i interactua amb les institucions educatives tradicionals. Les noves tecnologies de la comunicació han produït canvis en la relació educació-treball, fent anàlogues les pràctiques en ambdues esferes i generalitzant la societat del coneixement. Aquesta segona modernitat exigeix canvis en les polítiques educatives (enunciades en el marc de la UE per l'Estratègia de Lisboa), un replantejament dels factors del rendiment (informes PISA) i orientacions curriculars diferents (aprenentatge biogràfic, formalisme pedagògic, autonomia). Es perceben també convergències en les elaboracions de materials docents i un increment de la mobilitat com a indicis de dinàmiques cosmopolites.
Crisi del treball i les relacions laborals i formació profesional i permanetEls canvis esdevinguts en el model productiu (del fordisme a l'especialització flexible) han provocat la crisi del mercat de treball i del sistema de relacions laborals operatius fins ara, així com les relacions entre formació i ocupació. D'un temps ençà, els requeriments ocupacionals i de competències professionals exigeixen de les institucions i dels actors socials (individualment i col"lectivament considerats) noves estratègies d'adaptació i formació permanent. El model europeu de «formació al llarg de la vida», així com els acords i programes enllestits a casa nostra, s'adrecen a desenvolupar un nou model de relacions entre ambdós sistemes, formatiu i productiu, mitjançant programes de formació ocupacional, contínua i de persones adultes.
Gestió de programes formatiusPer tal de donar resposta als requeriments enunciats als nuclis anteriors, s'ha desenvolupat una àmplia sèrie d'iniciatives de recerca de necessitats, disseny de programes, avaluació de programes i de l'eficiència de les iniciatives, etc., generalment en el marc del diàleg social, amb una ampla participació dels agents i les institucions. Freqüentment també aquestes iniciatives s'han desenvolupat en el teixit institucional determinat pel marc de la Unió Europea. Aquest procés ha experimentat un creixement sostingut al llarg de la darrera dècada, que es tradueix en la demanda de professionals qualificats per a la seua gestió.
Características
- Organiza: Departament de Sociologia i Antropologia Social
- Dirección: Pedro J. Beneyto Calatayud, Francisco Jesús Hernández Dobon.
- Horario: Lunes y miércoles de 19.00 a 21.00, Lunes y miércoles de 19.00 a 21.00
- Patrocina: Fundación Formación y Empleo del P.V. - FOREM
- Colabora: Fundació d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals FEIS / Institut Paulo Freire-Centre de Recursos en Educació Contínua
- Preinscripción: Hasta el 31/07/07.
Profesorado:
- José A. Aparicio Guadas. Mestre de Formació de Persones Adultes /
- Carmen Atienza. Fundación Formación y Empleo del P.V. - FOREM / Responsable Departamento
- José Beltrán Llavador. Profesor Ayudante de Universidad, Departament de Sociologia i Antropologia Social
- Pedro J. Beneyto Calatayud. Profesor Titular de Escuela Universitaria, Departament de Sociologia i Antropologia Social
- Pedro Guillem. UNED /
- Francisco Jesús Hernández Dobon. Profesor Titular de Escuela Universitaria, Departament de Sociologia i Antropologia Social
- Adriana Marrero. /
- Pascual Murcia Ortiz. Mestre de Formació de persones adultes /
- Yolanda Ponce. Forcem (Fundación para la Formación Continua) /
- Mike Rigby. London South Bank University /
- Enric Sanchís Gómez. Profesor Titular de Universidad, Departament de Sociologia i Antropologia Social
