DOCTORAT DE BIOLOGIA FONAMENTAL

El Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut considera la investigació com a part fonamental de les seves activitats, la qual cosa en justifica, en part, l’existència i el desenvolupament. La formació de nous investigadors es realitza mitjançant els estudis de tercer cicle i, per tant, és vital per al nostre Departament mantenir aquest programa de doctorat que permeti obtenir el títol de doctor per la nostra universitat. El programa que presentam es genera a partir de la realitat d’una labor important d’investigació ja existent, sustentada pels diversos grups d’investigació homologats que configuren el Departament.

El programa de doctorat que es presenta aquí s’ajusta al Reial decret 778/1998, de 30 d’abril (BOE d’1 de maig), i a la normativa establerta per la Comissió de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears. El programa pressuposa la importància de la figura del tutor com a supervisor d’opcions i homogeneïtzador de nivells i de la Comissió de Doctorat del Departament, que resoldrà els casos en què sigui necessària la seva intervenció. El programa es fonamenta en les línies d’investigació actuals dins el Departament (reflectides en els cursos del bloc A.1.) i en les perspectives previsibles de desenvolupament. A més d’aquest nucli bàsic, el programa es complementa amb cursos d’altres departaments universitaris i institucions, convalidables mitjançant conveni, i amb seminaris nacionals o internacionals. Aquests aspectes complementaris es consideren fonamentals per a la realització d’una investigació homologable dins la comunitat científica que, per la seva naturalesa, es basa en la circulació lliure dels investigadors.

El Departament considera objectiu prioritari de mantenir unes cotes d’alta qualitat científica en els estudis de tercer cicle que, juntament amb una política universitària imaginativa de beques, aconsegueixi d’atreure bons alumnes procedents d’aquesta universitat i d’altres.

El programa de doctorat, d’acord amb la normativa de la UIB, consta de tres blocs:

El bloc A té tres subapartats: l’A.1. amb els cursos organitzats pel Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut, propis del present programa de doctorat; l’A.2. amb els cursos que pertanyen a altres programes de doctorat del Departament o d’altres departaments de la Universitat, i l’A.3. amb cursos corresponents a departaments d’altres centres d’investigació. L’alumne haurà d’obtenir un mínim de quinze crèdits corresponents al bloc A, dels quals un mínim de nou crèdits hauran de ser del bloc A.1. Tot això permet un nombre d’opcions raonable i evita una atomització desaconsellable.

El bloc B, en el qual l’alumne podrà completar fins a un màxim de cinc crèdits, consta de seminaris i cursos de matèries afins.

En el bloc C l’alumne haurà de completar un mínim de dotze crèdits, mitjançant la presentació i aprovació d’una memòria/treballs d’investigació (màxim deu crèdits) i publicacions i comunicacions científiques (mínim de dos crèdits), d’acord amb el que es preveu en el present programa.

BLOC A

A.1. Cursos propis del programa

• 9602 Directrius i rutines per a l’ús dels animals de laboratori (4 crèdits). J. A. Tur Marí i R. M. Prieto Almirall.

• 9604 Interrelacions metabòliques i patològiques dels nutrients (3 crèdits). F. J. García Palmer i M. Gianotti Bauzà.

• 9605 Aproximació a la bioquímica i biologia molecular del control del pes corporal (3 crèdits). A. Palou Oliver i P. Oliver Vara.

• 8061 Bioquímica de l’alimentació (3 crèdits). A. Pons Biescas.

• 9606 Nutrició perinatal (3 crèdits). M. Gianotti Bauzà i F. J. García Palmer.

• 9826 Bases moleculars i nutricionals del càncer (3 crèdits). P. Roca Salom.

• 8849 Fisiologia del son (4 crèdits). R. V. Rial Planas, S. Esteban Valdés, C. Nicolau Llobera i A. Gamundí Gamundí.

• 9011 Tècniques isotòpiques (3 crèdits). F. Barceló Mairata.

• 8850 Principis bàsics de l’experimentació en neurociències (4 crèdits). S. Esteban Valdés, C. Nicolau Llobera, A. Gamundí Gamundí i F. Cañellas Dolç.

• 8074 Metabolisme lipoproteic i nutrició (3 crèdits). I. Lladó Sampol.

• 8093 Tècniques de biologia molecular (3 crèdits). M. L. Bonet Piña.

• 8540 Mecanismes moleculars del desenvolupament (3 crèdits). A. M. Proenza Arenas.

• 8541 Noves eines en bioquímica i biologia molecular (3 crèdits). J. Oliver Oliver.

• 8747 Teixit adipós i homeostàsia energètica (3 crèdits). C. Picó Segura.

• 8385 Origen, enregistrament, adquisició i processament de senyals temporals biològics (3 crèdits). A. Gamundí Gamundí, R.V. Rial Planas i C. Nicolau Llobera.

A.2. Cursos corresponents a altres programes de doctorat de la UIB

Com a norma general, es considerarà que es podran obtenir fins a un total de sis crèdits mitjançant cursos corresponents a altres programes de doctorat d’aquesta universitat.

S’inclouen explícitament en aquest apartat tots els cursos que pertanyen als programes de doctorat que imparteix el Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

A.3. Cursos corresponents a programes de doctorat proposats per altres universitats o institucions

Es podran realitzar cursos de doctorat o convalidar els que ja s’han fet en altres universitats, per la qual cosa el Departament preveurà una fórmula de convalidacions.

BLOC B

D’acord amb el criteri expressat a la introducció, es preveu que pugui obtenir-se la totalitat dels cinc crèdits mitjançant l’assistència a cursos, congressos o seminaris. El Departament organitzarà seminaris i conferències que permetran obtenir crèdits en aquest bloc. L’atribució d’aquests crèdits la proposarà el Departament, d’acord amb la normativa vigent.

BLOC C

Una vegada superats els vint crèdits del període de docència (blocs A i B), l’alumne haurà d’obtenir els dotze crèdits mínims corresponents al període d’investigació en cadascun dels dos apartats que s'inclouen en el bloc C:

1) Inclou els crèdits corresponents a una memòria/treball d'investigació que presentarà l'alumne, avalat pel seu director de recerca (l’alumne podrà obtenir un màxim de deu crèdits en aquest apartat).

2) Inclou els crèdits que podran obtenir-se presentant els treballs —llibres, articles, comunicacions, etc.— que l'alumne hagi publicat perquè siguin avaluats (l’alumne haurà d’obtenir un mínim de dos crèdits en aquest apartat).

El judici i l'avaluació de la memòria i de les publicacions correspondrà a la Comissió designada per la Comissió de Doctorat del Departament.

Per avaluar les publicacions es té en compte com a referència l’índex d’impacte de la revista on s’ha publicat el treball de més alt nivell més dos punts, i fins a un crèdit per la memòria. En cas que les publicacions no tenguin índex d’impacte se segueix el criteri següent: la Comissió del departament valorarà si compleixen els requisits necessaris i tenen una qualitat acceptable en el camp corresponent i podrà proposar la concessió d’un màxim de dos crèdits pel conjunt de les publicacions i fins a un crèdit per la memòria. A més s’ha de fer un informe per a cada cas concret si no es pot aplicar el barem de l’índex d’impacte.

9602 DIRECTRIUS I RUTINES PER A L’ÚS DELS ANIMALS DE LABORATORI (4 crèdits)

Professors: Josep A. Tur Marí i Rafael M. Prieto Almirall.

Programa:

• Ètica i legislació: legislació autonòmica, espanyola i europea sobre l’ús dels animals d’experimentació.

• L’entorn animal i les seves condicions. Estructura d’una instal•lació, distribució zonal i fluxos de circulació.

• Manteniment dels animals d’experimentació. Rutines de treball.

• Tipus d’animals d’experimentació. Espècies més emprades.

• Producció d’animals de laboratori. Planificació de la producció.

• Manipulació d’animals, obtenció de mostres i vies d’administració.

• Criteris d’elecció dels animals més adequat als fins experimentals.

Currículums:

J. A. Tur Marí

Doctor en Farmàcia. Professor titular d’universitat de Fisiologia. Tècnic diplomat per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: anàlisi de la funció digestiva i efectes de la dieta sobre l’absorció intestinal de nutrients. Quaranta-tres articles publicats en revistes científiques internacionals. Vint articles publicats en revistes científiques nacionals. Cinc llibres publicats. Quaranta-nou comunicacions i ponències a congressos. Set tesis doctorals i dotze tesis de llicenciatura dirigides. Dues tesis doctorals i dues tesis de llicenciatura en curs.

R. M. Prieto Almirall

Doctor en Farmàcia. Professor titular d’escola universitària de Fisiologia. Diplomat en Sanitat. Especialista en Farmàcia. Temes d’investigació: biomineralització, mecanismes de formació de càlculs renals, mètodes d’anàlisi de substàncies d’interès en la urolitiasi, disseny de nous fàrmacs per al tractament de la urolitiasi, anàlisi de la funció digestiva i efectes de la dieta sobre l’absorció intestinal de nutrients i xenobiòtics. Vint-i-quatre articles publicats en revistes científiques internacionals. Dos articles publicats en revistes científiques nacionals. Dues patents en explotació. Tres llibres publicats. Vint-i-quatre comunicacions i ponències a congressos. Una tesi doctoral dirigida.

9604 INTERRELACIONS METABÒLIQUES I PATOLÒGIQUES DELS NUTRIENTS (3 crèdits)

Professors: Francisco J. García Palmer i Magdalena Gianotti Bauzà.

Programa:

• Aspectes generals.

• Interconnexions del metabolisme energètic, glucídic, lipídic i nitrogenat.

• Patologies del metabolisme.

• Resposta metabòlica al dejuni i a la realimentació.

• Resposta metabòlica i adaptacions bioquímiques en l’exercici i l’esport.

Currículums:

F. J. García Palmer

Professor titular d’universitat de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: bioquímica perinatal, implicacions de la nutrició en els mecanismes de la teratogènesi, hipòxia i funció mitocondrial. Vint-i-quatre articles d’investigació publicats en revistes internacionals i dos en revistes nacionals, setenta-tres comunicacions i ponències a congressos, dues tesis de llicenciatura, una tesi doctoral dirigida i dues tesis doctorals en curs.

M. Gianotti Bauzà

Catedràtica d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: bioquímica perinatal, mecanismes de control del pes corporal: termogènesi i funció mitocondrial. Vint-i-sis articles d’investigació publicats en revistes internacionals, dos en revistes nacionals, tres capitols de llibre, vuitanta-una comunicacions i ponències a congressos, una patent, dues tesis de llicenciatura i dues tesis doctorals dirigides i dues tesis doctorals en curs.

9605 APROXIMACIÓ A LA BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR DEL CONTROL DEL PES CORPORAL (3 crèdits)

Professors: Andreu Palou Oliver i Paula Oliver Vara.

Programa:

Primera part: Biologia molecular de la termogènesi (1,5 crèdits)

• Estructura molecular dels sistemes termogenètics.

• Control de l’expressió gènica de la UCP. Regulació degenerativa. Tècniques d’estudi dels senyals proteics, del RNA i les seves interrelacions.

• Aproximació a l’estudi de la manipulació de l’activitat termogenètica. Efectes a curt i a llarg termini. Bioenginyeria molecular.

• Patologia molecular de la termogènesi. Models experimentals. Models genètics. Neuropèptids: química, bioquímica, nivells i llocs d’actuació. Sistema glucosa-insulina. Factors hipotalàmics.

• Integració central de la regulació de la termogènesi: resposta neuroendocrina i immunològica.

Segona part: Aspectes bioquímics bàsics de l’obesitat (1,5 crèdits)

• Introducció: requeriments energètics, termoregulació, regulació per la dieta.

• Perspectiva homeostàtica i perspectiva reguladora.

• Hormones reguladores: sacietines, adipsines, tiroide, esteroides, metabòlits.

• Influències dietètiques: sobrecàrrega fisiològica, tipus d’obesitat i mecanismes subjacents.

• El teixit adipós marró i altres teixits termogenètics.

• Exercici. Anorèctics. Dietes.

Currículums:

A. Palou Oliver

Catedràtic d’universitat de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: gens de l’obesitat i les complicacions associades. Nutrigenòmica. Termogènesi. Bioquímica i biologia molecular de la nutrició. Cent trenta-cinc articles d’investigació en revistes internacionals, tres-centes comunicacions i ponències a congressos, diversos capítols de llibres. Deu tesis doctorals dirigides i sis en curs. Coordinador de la xarxa COST-918 de laboratoris europeus. Membre del Comitè Científic de l’Alimentació Humana de la Comissió Europea (vegeu: ).

P. Oliver Vara

Doctora en Bioquímica i menció de Doctora Europea. Professora titular interina d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: regulació del pes corporal, aspectes nutricionals de l’obesitat, termogènesi, proteïnes desacoblants, leptina. Vuit articles en revistes científiques, un article de revisió, dos capítols de llibre i vint-i-sis comunicacions i ponències a congressos i reunions científiques.

8061 BIOQUÍMICA DE L’ALIMENTACIÓ (3 crèdits)

Professor: Antoni Pons Biescas.

Programa:

• Composició dels aliments.

• Importància social de l’alimentació i la nutrició.

• Glúcids, lípids i productes derivats: estructura i principals funcions.

• Proteïnes i aminoàcids. Propietats funcionals. Enzims en la indústria alimentària.

• Aigua, minerals i vitamines.

• Toxicologia dels additius i conservants.

• Requeriments nutricionals de l’home.

• Metodologia d’estudi de balanços nutricionals.

• Aportaments nutritius dels aliments. Taules de composició.

• Necessitats energètiques i estat fisiològic. Esport.

• Necessitats de nitrogen i estat fisiològic. Gestació i lactància.

• Mancances vitamíniques i d’oligoelements i la seva repercussió molecular.

• La dieta equilibrada.

• Patologia i dieta. Influència de la dieta sobre la composició corporal.

Currículum:

A. Pons Biescas

Professor titular de Bioquímica i Biologia Molecular. Temes d’investigació: bioquímica dels aliments i de la nutrició, metabolisme dels aminoàcids, bioquímica de l’obesitat, bioquímica de l’activitat física i de l’esport. Trenta-sis articles d’investigació publicats en revistes internacionals, dos capítols de llibres, setanta-cinc comunicacions i ponències a congressos. Tres tesis doctorals i set tesis de llicenciatura dirigides, dues tesis doctorals en curs.

9606 NUTRICIÓ PERINATAL (3 crèdits)

Professors: Magdalena Gianotti Bauzà i Francisco J. García Palmer.

Programa:

• Definició i etapes del període perinatal: gestació, prepart, prelactància i lactància.

• Desenvolupament embrionari després de la implantació: organogènesi.

• Nutrició embrionària.

• Patologia molecular a l’embriogènesi.

• Metabolisme placentari: estudi funcional de la placenta.

• Adaptacions metabòliques en la mare durant el període gestacional.

• Adaptació metabòlica a la vida extrauterina: preparació fetal en el prepart i homeòstasi energètica postnatal.

• Adaptacions metabòliques maternes i neonatals durant la lactància.

Currículums:

M. Gianotti Bauzà

Vist anteriorment.

F. J. García Palmer

Vist anteriorment.

9826 BASES MOLECULARS I NUTRICIONALS DEL CÀNCER (3 crèdits)

Professora: Pilar Roca Salom.

Programa:

• Definició i història del càncer.

• Causes del càncer i oncògens.

• Metabolisme de les cèl•lules tumorals. Alteracions del metabolisme energètic, glucídic i nitrogenat.

• Adaptacions metabòliques de l’hoste. Caquèxia i alteracions del metabolisme energètic, glucídic i nitrogenat.

• Relacions hoste-tumor.

Currículum:

P. Roca Salom

Professora titular d’universitat de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: epidemiologia nutricional, alteracions metabòliques en el càncer, alteracions metabòliques de l’estat obès, tècniques de biologia molecular. Quaranta-dos articles d’investigació en revistes internacionals i vuit en revistes nacionals, més de cent comunicacions a congressos, tres llibres i tres capítols de llibre i dos cd-roms. Cinc tesis de llicenciatura i tres memòries d’investigació dirigides, quatre tesis doctorals dirigides i quatre en curs.

8849 FISIOLOGIA DEL SON (4 crèdits)

Professors: Rubén V. Rial Planas, Susana Esteban Valdés, M. Cristina Nicolau Llobera i Antoni Gamundí Gamundí.

Programa:

Anatomia i fisiologia de la formació reticular. L’EEG. Poligrafia. Variables indicadores del son. Cicles circadiaris de son-vigília i de temperatura. Cicles de son d’ones lentes-son REM.

Currículums:

R. V. Rial Planas

Catedràtic d’universitat de Fisiologia. Temes d’investigació: electrofisiologia, anàlisi experimental del comportament, funció digestiva, psicofarmacologia, obesitat, fisiologia del son. Trenta-vuit publicacions en revistes científiques, quaranta comunicacions i ponències. Vuit tesis doctorals i vint tesis de llicenciatura dirigides. Una tesi doctoral en curs.

S. Esteban Valdés

Doctora en Ciències Biològiques. Professora titular d’universitat de Fisiologia. Tècnica diplomada per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: modulació de la síntesi de monoamines cerebrals per receptors. Anàlisi de la funció digestiva, transport intestinal de nutrients. Vint-i-dos articles publicats en revistes científiques nacionals i internacionals, vint-i-una comunicacions i ponències, una tesi doctoral i tres tesis de llicenciatura dirigides; una tesi de llicenciatura i una tesi doctoral en curs.

C. Nicolau Llobera

Professora doctora titular d’escola universitària en Fisiologia. Tècnica diplomada per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: electrofisiologia, fisiologia del son, anàlisi experimental del comportament, funció digestiva, psicofarmacologia, obesitat. Setze publicacions en revistes internacionals i vint-i-sis comunicacions a congressos.i ponències Dues tesis doctorals dirigides i una en curs.

A.Gamundí Gamundí

Professor doctor titular d’escola universitària interí de Fisiologia. Tècnic diplomat per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: electrofisiologia, fisiologia del son, psicofarmacologia, anàlisi de senyals biològics. Quinze publicacions en revistes internacionals i vint-i-sis comunicacions a congressos i ponències. Una tesi doctoral dirigida.

9011 TÈCNIQUES ISOTÒPIQUES (3 crèdits)

Professora: Francesca M. Barceló Mairata.

Programa:

• Tècniques isotòpiques. Introducció. Isòtops estables i radioactius. Desintegració de radionúclids. Unitats.

• Interacció de les radiacions ionitzants amb la matèria: nocions de radiobiologia.

• Detecció i mesura d’isòtops radioactius i estables. Avaluació de les mesures de radioactivitat.

• Autoradiografia. Detectors  d’imatge.

• Marcatge radioactiu de molècules biològiques.

• Aplicacions de les tècniques isotòpiques en biologia i química.

Currículum:

F. M. Barceló Mairata

Professora titular d’universitat de Bioquímica i Biologia Molecular. Títol de Supervisora d’Instal•lacions Radioactives per la Universitat Central de Barcelona. Investigació bàsica centrada en la quimioteràpia del càncer i teràpia gènica. Línies d’investigació: interacció de lligands, com a drogues antitumorals i oligonucleòtids, amb els àcids nucleics. Vint-i-vuit publicacions científiques.

8850 PRINCIPIS BÀSICS DE L’EXPERIMENTACIÓ EN NEUROCIÈNCIES (4 crèdits)

Professors: Susana Esteban Valdés, Cristina Nicolau Llobera, Antoni Gamundí Gamundí i Francisca Cañellas Dolç.

Programa:

• Classificació dels animals d’experimentació en funció del seu estat genètic, immunològic i sanitari.

• Models experimentals. Elecció del model més adequat als objectius experimentals.

• Mètodes experimentals.

• Principis de les bones pràctiques de laboratori (GLP). Aplicació pràctica en un laboratori experimental.

• Disseny experimental. Mesuratge de la mostra i aplicació de les proves estadístiques.

• Mètodes alternatius a l’experimentació animal.

Currículums:

S. Esteban Valdés

Vist anteriorment.

C. Nicolau Llobera

Vist anteriorment.

A. Gamundí Gamundí

Vist anteriorment.

F. Cañellas Dolç

Professora associada de l’àrea de Fisiologia. Metgessa especialista en psiquiatria i doctora en Medicina. Temes d’investigació: fisiopatologia del son, depressió i esquizofrènia. Deu publicacions en revistes internacionals i vint comunicacions a congressos i ponències. Una tesi doctoral dirigida.

8074 METABOLISME LIPOPROTEIC I NUTRICIÓ (3 crèdits)

Professora: Isabel Lladó Sampol.

Programa:

• Metabolisme de les lipoproteïnes plasmàtiques. Regulació nutricional.

• Tècniques d’estudi del metabolisme lipídic.

• Metabolisme i efectes biològics dels àcids grassos poliinsaturats. Importància nutrional.

• Greix de la dieta, aterosclerosi i malaltia cardiovascular. Paper aterogènic de les LDL.

• Dislipoproteinèmies. Tractament dietètic.

• Paper dels antioxidants en la salut.

Currículum:

I. Lladó Sampol

Professora doctora titular d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: nutició, mecanismes de regulació del pes corporal, alteracions metabòliques en l’obesitat, expressió gènica i regulació de l’activitat del teixit adipós; metabolisme lipídic. Quinze articles en revistes científiques, trenta-cinc comunicacions i ponències a congressos. Una memòria d’investigació dirigida.

8093 TÈCNIQUES DE BIOLOGIA MOLECULAR (3 crèdits)

Professora: M. Lluïsa Bonet Piña.

Programa:

Part general:

• Tècniques fonamentades en l’ús d’anticossos. Producció d'anticossos policlonals i monoclonals. Immunoassaigs i assaigs immunomètrics. Immunoblotting. Immunoprecipitació. Immunohistoquímica.

• Tècniques fonamentades en l’ús de sondes nucleotídiques. Principis de la hibridació d'àcids nucleics. Tipus de sondes i de marcatge. Estratègies per a la generació de sondes. Reacció en cadena de polimerasa (PCR). Southern blotting. Northem blotting. Hibridació in situ.

• Tècniques de genòmica funcional. Microarrays d'ADN. Proteòmica.

• Tècniques per a l’estudi de la regulació de l’expressió gènica. Tècniques per a la identificació de seqüències d'ADN reguladores. Tècniques per a la identificació i caracterització de factors de transcripció. Tècniques per a la clonació de coactivadors i correpressors.

Part aplicada:

• Organismes transgènics. Tècniques de generació i aplicacions.

• Teràpia gènica. Malalties susceptibles de ser tractades mitjançant teràpia gènica. Teràpia gènica in vivo i teràpia gènica ex vivo. Fonaments de la transferència de gens. Vectors usats en teràpia gènica. Estratègies generals de teràpia gènica. Noves vacunes. Clonació amb fins terapèutics.

• Producció biotecnològica i enginyeria de proteïnes. Avantatges de la producció biotecnològica de proteïnes. Principis bàsics i aplicacions de l'enginyeria de proteïnes. Enginyeria de proteïnes per facilitar-ne la reproducció. Mutagènesi dirigida de proteïnes: proteïnes recombinants de segona generació. Enginyeria d'anticossos.

Currículum:

M. L. Bonet Piña

Catedràtica d'escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de les Illes Balears. Doctora en Ciències Biològiques per la Universitat d'Alacant el 1990 i becària Fulbright a la Universitat de Califòrnia (Irvine) entre 1990 i 1992. Ha treballat en diverses línies d'investigació i actualment investiga els mecanismes implicats en el control del pes corporal, i, en concret, la regulació del metabolisme i el desenvolupament dels teixits adiposos per nutrients. És autora de vint-i-tres articles originals d'investigació publicats en revistes internacionals, cinc articles de revisió i quatre capítols de llibre. Ha presentat cinquanta-una comunicacions i ponències a congressos científics nacionals i internacionals.

8540 MECANISMES MOLECULARS DEL DESENVOLUPAMENT (3 crèdits)

Professora: Ana M. Proenza Arenas.

Programa:

• Morfogènesi. Migració i interacció entre cèl•lules.

• Diferenciació cel•lular. Control de l’expressió gènica.

• Organogènesi. Formació d’òrgans, sistemes i membres en distints models animals.

Currículum:

A. M. Proenza Arenas

Professora doctora titular d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: bases genètiques de l’obesitat, associació entre variants polimòrfiques i complicacions metabòliques de l’obesitat. Metabolisme aminoacídic. Dotze articles en revistes científiques, dos capítols de llibre i trenta-set comunicacions i ponències a congressos.

8541 NOVES EINES EN BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR: TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ (3 crèdits)

Professor: Jordi Oliver Oliver.

Programa:

• L’ús dels ordinadors dins la bioquímica i la biologia molecular: conceptes bàsics.

• Conceptes generals de les tecnologies de la informació. Internet.

• Aplicacions i eines d’Internet: correu electrònic, Telnet, FTP, news, WWW, etc.

• Bioquímica i biologia molecular a Internet.

• Cerques a bases de dades: bibliografia, seqüències de proteïnes, gens, etc.

• Perspectives de futur en el camp de les tecnologies de la informació d’aplicació a la bioquímica i biologia molecular.

• Exemples pràctics.

Currículum:

J. Oliver Oliver

Professor doctor titular d’escola universitària de l’àrea de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: mecanismes de control del pes corporal: termogènesi, aspectes nutricionals de l’obesitat, bioquímica dels aliments. Set articles en revistes científiques, trenta-tres comunicacions i ponències a congressos, sis capítols de llibre, un llibre i dos cd-roms. Dues patents. Codirector d’una tesi de llicenciatura.

8747 TEIXIT ADIPÓS I HOMEOSTÀSIA ENERGÈTICA (3 crèdits)

Professora: Catalina Picó Segura.

Programa:

• Característiques i funcions dels teixits adiposos blanc i marró.

• Expressió de gens implicats en l’homeostàsia energètica. El sistema de la leptina

• Bioquímica de les proteïnes desacoblants i la seva funció fisiològica.

• Tècniques d’estudi de la proliferació i diferenciació dels adipòcits.

Currículum:

C. Picó Segura

Catedràtica d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: aspectes nutricionals de l’obesitat, regulació del pes corporal, termogènesi. Trenta articles publicats en revistes científiques internacionals, més de seixanta comunicacions i ponències a congressos i dues tesis doctorals dirigides.

8385 ORIGEN, ADQUISICIÓ, ENREGISTRAMENT I PROCESSAMENT DE SENYALS TEMPORALS BIOLÒGICS (3 crèdits)

Professors: Antoni Gamundí Gamundí, Rubén V. Rial Planas i M. Cristina Nicolau Llobera.

Programa:

• Origen dels biopotencials. Equació de Nernst. Potencial de repòs i d’acció.

• Elements d’un sistema d’adquisició. Generadors. Transductors. Amplificadors.

• Sistemes d’enregistrament. Errors. Artefactes i renous.

• Mecanismes de seguretat en el pacient.

• Introducció a la teoria de senyals. Classificació de senyals: deterministes, aleatoris. Variables biològics.

• Senyals periòdics. Anàlisi en el domini del temps. Anàlisi en el domini de les freqüències.

• Sistemes dinàmics no lineals. Atractor. Dimensió de correlació. Màxim exponent de Lyapunov.

• Anàlisi fractal. Concepte de senyal fractal. Quantificació de les caracterísitiques fractals.

Currículums:

A. Gamundí Gamundí

Vist anteriorment.

R. V. Rial Planas

Vist anteriorment.

M. C. Nicolau Llobera

Vist anteriorment.