DOCTORAT DE CIÈNCIES MÈDIQUES BÀSIQUES

El Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut ha elaborat aquest programa de doctorat, que faculta per aconseguir el títol de doctor per la nostra universitat, partint de les consideracions següents:

1. L’organització sanitària dels països desenvolupats necessita de forma peremptòria que es desenvolupi la investigació en el camp de la medicina i, en general, de les ciències de la salut. Aquesta investigació s’ha de conjuminar amb l’assistència clínica i ha de ser el suport intel•lectual de les mesures d’higiene social.

2. La LOU, la Llei de política científica i la Llei de tercer cicle preveuen que els estudis de tercer cicle seran un dels camins més adequats per iniciar en la investigació els llicenciats que en tinguin vocació.

3. El Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la Universitat de les Illes Balears considera la investigació com a part fonamental de les seves activitats, cosa que en justifica, en part, l’existència, i compta amb un potencial humà altament qualificat i amb mitjans d’infraestructura científica suficients per desenvolupar un programa de doctorat en el camp de les Ciències de la Salut.

Les anteriors consideracions fan clara la conveniència de desenvolupar els estudis de tercer cicle per obtenir el títol de doctor dins el programa de Ciències Mèdiques Bàsiques ajustat al Reial decret 778/1998, de 30 d’abril (BOE d’1 de maig), ajustats a la normativa general establerta per la Comissió de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears i a la pròpia del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

El programa pressuposa la importància de la figura dels tutors nomenats pel Departament i assignats als alumnes i de la Comissió de Doctorat del Departament, que resoldrà els casos en què sigui necessària la seva intervenció. El programa es fonamenta en les línies d’investigació que es reflecteixen en els cursos proposats en el bloc A.1 i en les seves perspectives previsibles de desenvolupament en el camp de les ciències de la salut.

D’acord amb les normatives abans esmentades, el programa ofereix els crèdits repartits entre els blocs A, B i C. Els alumnes, amb el vistiplau del tutor, han d’elegir els crèdits suficients per obtenir com a mínim els trenta-dos crèdits exigibles per poder defensar la tesi doctoral.

Els cursos oferts en el bloc A tenen com a finalitat donar a l’alumne una visió de les darreres investigacions, possibilitar una discussió dels mètodes d’investigació que s’utilitzen i, en connexió amb aquest segon aspecte, presentar els materials, programes i grups d’investigació biomèdica que hi ha a la nostra comunitat i en els quals podria ser previsible que l’estudiant de tercer cicle s’integràs. Aquest cursos abracen les tres grans branques en què poden ser dividits els coneixements biomèdics: es contemplaran, així, aspectes relacionats amb les ciències bàsiques, les clíniques i les medicosocials.

El bloc A consta de tres subapartats. L’apartat A.1. inclou els cursos definitoris del programa de doctorat. L’apartat A.2. inclou cursos corresponents a altres programes de doctorat del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut o d’altres departaments de la Universitat de les Illes Balears. L’apartat A.3. inclou cursos corresponents a programes de doctorat proposats per altres universitats. Amb els cursos del bloc A s’han d’obtenir, com a mínim, quinze crèdits, almenys nou dels quals han de ser elegits entre els oferts anualment pel Departament en el bloc A.1.

BLOC A

Nombre màxim d’alumnes al programa: dotze.

A.1. Cursos propis del programa

• 8062 Principis bàsics de la regulació metabòlica (3 crèdits). A. Palou Oliver i J. Ribot Riutort.

• 8061 Bioquímica de l’alimentació (3 crèdits). A. Pons Biescas.

• 9604 Interrelacions metabòliques i patològiques dels nutrients (3 crèdits). F. J. García Palmer i M. Gianotti Bauzà.

• 8066 Documentació i metodologia de les ciències biomèdiques (3 crèdits). F. Bujosa Homar.

• 8068 Psicofarmacologia clínica (3 crèdits). M. Roca Bennàsar.

• 8386 Actualització en Medicina Interna (3 crèdits). J. Buades Reinés i Dr. A. Bassa Malondra.

• 9605 Aproximació a la bioquímica i biologia molecular del control del pes corporal (3 crèdits). A. Palou Oliver i P. Oliver Vara.

• 9602 Directrius i rutines per a l’ús dels animals de laboratori (4 crèdits). J. A. Tur Marí i R. M. Prieto Almirall.

• 9835 Estrès laboral en el personal sanitari (3 crèdits). J. Fornés Vives.

• 8849 Fisiologia del son (4 crèdits). R. V. Rial Planas, S. Esteban Valdés, M. C. Nicolau Llobera i A. Gamundí Gamundí.

• 8850 Principis bàsics de l’experimentació en neurociències (4 crèdits). S. Esteban Valdés, M. C. Nicolau Llobera, A. Gamundí Gamundí i F. Cañellas Dolç.

• 8851 Biomineralització patològica: urolitiasi (4,5 crèdits). F. Grases Freixedas, A. Costa Bauzà i R. Prieto Almirall.

• 8097 Nutrició molecular: possibilitats tecnològiques (3 crèdits). F. Serra Vich.

• 8747 Teixit adipós marró i homeostàsia energètica (3 crèdits). C. Picó Segura.

• 9826 Bases moleculars i nutricionals del càncer (3 crèdits). P. Roca Salom. Col•laboren en aquest curs: Dr. A. Gelabert-Mas (Hospital del Mar, UAB) i Dr. J. Besalduch (Hospital Son Dureta/Policlínica Miramar).

• 8385 Origen, adquisició, enregistrament i processament de senyals temporals biològics (3 crèdits). A. Gamundí Gamundí, R. V. Rial Planas i M. C. Nicolau Llobera.

• 8387 El laboratori d’Immunologia en el diagnòstic clínic (3 crèdits). N. Matamoros Florí. Col•laboren en aquest curs: Dra. C. Crespí, Dra. J. M. Ferrer, Dr. J. Iglesias, Dr. J. Milà i Dr. J. Pons.

A.1.1. Cursos en col•laboració amb doctors de l’Hospital Son Dureta

• 9833 Fisiopatologia respiratòria (3 crèdits). Dr. A. Agustí Garcia Navarro.

• 8388 Les al•lèrgies respiratòries. L'asma (3 crèdits). Dra. J. M. Román Piñana.

• 9834 Hipertensió arterial. Aspectes epidemiològics i fisiopatogènics (3 crèdits). Dr. J. Forteza-Rey.

A.2. Cursos corresponents a altres programes de doctorat de la UIB

Com a norma general, es considerarà que es podran obtenir fins a un total de sis crèdits mitjançant cursos corresponents a altres programes de doctorat d’aquesta universitat. L’alumne farà l’elecció d’acord amb el seu tutor. Lògicament aquests cursos hauran d’estar relacionats directament o indirectament amb matèries mèdiques o amb l’àrea d’investigació elegida per l’alumne per fer la tesi doctoral.

S’inclouen explícitament en aquest apartat A.1. tots els cursos que pertanyen als programes de doctorat que imparteix el Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

S’inclouen també en aquest apartat els cursos de doctorat que pertanyen a programes d’altres departaments de la UIB:

• 9050 Introducció a la química mèdica (3 crèdits). Dr. Á. García Raso. Programa de doctorat del Departament de Química.

• 8532 Genètica molecular evolutiva i humana (6 crèdits). Dr. J. Castro Ocón, Dra. A. Picornell Rigo i Dra. M. Ramon Juanpere. Programa de doctorat del Departament de Biologia.

• 8538 Infecció i immunitat (3 crèdits). Dr. S. Albertí Serrano, Dr. J. Benedí Benito i Dr. J. Gil Sánchez Programa de doctorat del Departament de Biologia.

• 8389 Imatges mèdiques digitals (3 crèdits). F. J. Perales López. Programa de doctorat d’Informàtica.

• 8390 Ordenació del territori i política sanitària (3 crèdits). J. M. González. Programa de doctorat de Ciències de la Terra.

A.3. Cursos corresponents a programes de doctorat proposats per altres universitats o institucions

Es podran realitzar cursos de doctorat o convalidar els que ja s’han fet en altres universitats, per la qual cosa el Departament preveurà una fórmula de convalidacions.

BLOC B

Es preveu que es podran obtenir fins a cinc crèdits mitjançant l’assistència a cursos, congressos o seminaris. La Comissió de Doctorat del Departament (o en el seu defecte el tutor), a proposta del tutor i d’acord amb la normativa general aprovada pel Departament, atribuirà a cada curs aquests crèdits. La Comissió de Doctorat del Departament podrà demanar el consell d’altres especialistes en la matèria, si ho considera oportú.

BLOC C

Una vegada superats els vint crèdits del període de docència (blocs A i B), l’alumne haurà d’obtenir els dotze crèdits mínims corresponents al període d’investigació en cadascun dels dos apartats que s'inclouen en el bloc C:

1) Inclou els crèdits corresponents a una memòria/treball d'investigació que presentarà l'alumne, avalat pel seu director de recerca (l’alumne podrà obtenir un màxim de deu crèdits en aquest apartat).

2) Inclou els crèdits que podran obtenir-se presentant els treballs —llibres, articles, comunicacions, etc.— que l'alumne hagi publicat perquè siguin avaluats (l’alumne haurà d’obtenir un mínim de dos crèdits en aquest apartat).

El judici i l'avaluació de la memòria i de les publicacions correspondrà a la Comissió designada per la Comissió de Doctorat del Departament.

Per avaluar les publicacions es té en compte com a referència l’índex d’impacte de la revista on s’ha publicat el treball de més alt nivell més dos punts, i fins a un crèdit per la memòria. En cas que les publicacions no tinguin índex d’impacte se segueix el criteri següent: la Comissió del departament valorarà si compleixen els requisits necessaris i tenen una qualitat acceptable en el camp corresponent i podrà proposar la concessió d’un màxim de dos crèdits pel conjunt de les publicacions i fins a un crèdit per la memòria. A més s’ha de fer un informe per a cada cas concret si no es pot aplicar el barem de l’índex d’impacte.

8062 PRINCIPIS BÀSICS DE LA REGULACIÓ METABÒLICA (3 crèdits)

Professors: Andreu Palou Oliver i Joan Ribot Riutort.

Programa:

• Teoremes fonamentals de la biologia teòrica.

• Organització jeràrquica dels mecanismes de control metabòlic.

• Regulació en l’àmbit de la membrana. Transport a través de la membrana.

• Regulació en l’àmbit de l’activitat enzimàtica.

• Regulació en l’àmbit hormonal.

• Regulació gènica: inducció i repressió de la síntesi d’enzims.

Currículums:

A. Palou Oliver

Catedràtic d’universitat de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: gens de l’obesitat i les complicacions associades. Nutrigenòmica. Termogènesi. Bioquímica i biologia molecular de la nutrició. Cent trenta-cinc articles d’investigació en revistes internacionals, dues-centes comunicacions i ponències a congressos, diversos capítols de llibres. Deu tesis doctorals dirigides i sis en curs. Coordinador de la xarxa COST-918 de laboratoris europeus. Membre del Comitè Científic de l’Alimentació Humana de la Comissió Europea (vegeu: ).

Joan Ribot Riutort

Doctor en Bioquímica i menció de Doctor Europeu. Titular interí d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: obesitat, regulació del pes corporal, regulació de l’expressió gènica per nutrients, control de la diferenciació i de la proliferació als adipòcits. Sis articles originals en revistes científiques, un article de revisió, dos capítols de llibre i vint-i-dues comunicacions i ponències a congressos i reunions científiques.

9605 APROXIMACIÓ A LA BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR DEL CONTROL DEL PES CORPORAL (3 crèdits)

Professors: Andreu Palou Oliver i Paula Oliver Vara.

Programa:

Primera part: Biologia molecular de la termogènesi (1,5 crèdits)

• Estructura molecular dels sistemes termogenètics.

• Control de l’expressió gènica de la UCP. Regulació degenerativa. Tècniques d’estudi dels senyals proteics, del RNA i les seves interrelacions.

• Aproximació a l’estudi de la manipulació de l’activitat termogenètica. Efectes a curt i a llarg termini. Bioenginyeria molecular.

• Patologia molecular de la termogènesi. Models experimentals. Models genètics. Neuropèptids: química, bioquímica, nivells i llocs d’actuació. Sistema glucosa-insulina. Factors hipotalàmics.

• Integració central de la regulació de la termogènesi: resposta neuroendocrina i immunològica.

Segona part: Aspectes bioquímics bàsics de l’obesitat (1,5 crèdits)

• Introducció: requeriments energètics, termoregulació, regulació per la dieta.

• Perspectiva homeostàtica i perspectiva reguladora.

• Hormones reguladores: sacietines, adipsines, tiroide, esteroides, metabòlits.

• Influències dietètiques: sobrecàrrega fisiològica, tipus d’obesitat i mecanismes subjacents.

• El teixit adipós marró i altres teixits termogenètics.

• Exercici. Anorèctics. Dietes.

Currículums:

Andreu Palou Oliver

Vist anteriorment (vegeu: ).

Paula Oliver Vara

Doctora en Bioquímica i menció de Doctora Europea. Professora titular interina d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: regulació del pes corporal, aspectes nutricionals de l’obesitat, termogènesi, proteïnes desacoblants, leptina. Vuit articles originals en revistes científiques, un article de revisió, dos capítols de llibre i vint-i-sis comunicacions i ponències a congressos i reunions científiques.

8061 BIOQUÍMICA DE L’ALIMENTACIÓ (3 crèdits)

Professor: Antoni Pons Biescas.

Programa:

• Composició dels aliments.

• Importància social de l’alimentació i la nutrició.

• Glúcids, lípids i productes derivats: estructura i principals funcions.

• Proteïnes i aminoàcids. Propietats funcionals. Enzims en la indústria alimentària.

• Aigua, minerals i vitamines.

• Toxicologia dels additius i conservants.

• Requeriments nutricionals de l’home.

• Metodologia d’estudi de balanços nutricionals.

• Aportaments nutritius dels aliments. Taules de composició.

• Necessitats energètiques i estat fisiològic. Esport.

• Necessitats de nitrogen i estat fisiològic. Gestació i lactància.

• Mancances vitamíniques i d’oligoelements i la seva repercussió molecular.

• La dieta equilibrada.

• Patologia i dieta. Influència de la dieta sobre la composició corporal.

Currículum:

A. Pons Biescas

Professor titular de Bioquímica i Biologia Molecular. Temes d’investigació: bioquímica dels aliments i de la nutrició, metabolisme dels aminoàcids, bioquímica de l’obesitat, bioquímica de l’activitat física i de l’esport. Trenta-sis articles d’investigació publicats en revistes internacionals, dos capítols de llibres, setanta-cinc comunicacions i ponències a congressos. Tres tesis doctorals i set tesis de llicenciatura dirigides, dues tesis doctorals en curs.

9604 INTERRELACIONS METABÒLIQUES I PATOLÒGIQUES DELS NUTRIENTS (3 crèdits)

Professors: Francisco J. García Palmer i Magdalena Gianotti Bauzà.

Programa:

• Aspectes generals.

• Interconnexions del metabolisme energètic, glucídic, lipídic i nitrogenat.

• Patologies del metabolisme.

• Resposta metabòlica al dejuni i a la realimentació.

• Resposta metabòlica i adaptacions bioquímiques en l’exercici i l’esport.

Currículums:

F. J. García Palmer

Professor titular d’universitat de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: bioquímica perinatal, implicacions de la nutrició en els mecanismes de la teratogènesi, hipòxia i funció mitocondrial. Vint-i-quatre articles d’investigació publicats en revistes internacionals, seixanta-nou comunicacions i ponències a congressos, dues tesis de llicenciatura, una tesi doctoral dirigides i dues tesis doctorals en curs.

M. Gianotti Bauzà

Catedràtica d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: bioquímica perinatal, mecanismes de control del pes corporal: termogènesi i funció mitocondrial. Vint-i-sis articles d’investigació publicats en revistes internacionals, dos en revistes nacionals, tres capítols de llibre, vuitanta-una comunicacions i ponències a congressos, una patent, dues tesis de llicenciatura i dues tesis doctorals dirigides i dues tesis doctorals en curs.

8066 DOCUMENTACIÓ I METODOLOGIA DE LES CIÈNCIES BIOMÈDIQUES (3 crèdits)

Professor: Francesc Bujosa Homar.

Programa:

• La constitució de la documentació com a disciplina.

• L’anàlisi bibliomètrica.

• Nomenclatura, classificacions i tesaurus mèdics.

• Bases de dades i repertoris d’informació medicocientífica.

• Tècniques generals de documentació i consulta en cd-rom i en línia.

• Història i filosofia de la ciència.

• El paper dels models en les teories científiques.

• La ciència en acció.

Currículum:

F. Bujosa Homar

Catedràtic d’universitat d’Història de la Ciència de la Universitat de les Illes Balears. Doctor en Medicina, rebé la seva formació a l’Institut d’Estudis Històrics i Documentals de la Ciència de la Universitat de València. Posteriorment fou catedràtic d’Història de la Medicina a la Universitat de Saragossa. És autor de deu llibres i un centenar d’articles. Els seus camps preferencials de recerca són la història de les neurociències i les relacions entre història, filosofia i sociologia de la ciència.

8851 BIOMINERALITZACIÓ PATOLÒGICA: UROLITIASI (4,5 crèdits)

Professors: Felicià Grases Freixedas, Antònia Costa Bauzà i Rafael Prieto Almirall.

Programa:

• Principis bàsics dels processos de cristal•lització. Aspectes termodinàmics i cinètics.

• Ronyó: aspectes fisiològics bàsics.

• Formació de l’orina. Processos físics i químics en l’orina.

• Càlculs renals. Aspectes generals. Classificació.

• Càlculs renals d’oxalat càlcic. Tipus i etiologia.

• Càlculs renals fosfàtics. Tipus i etiologia.

• Càlculs renals úrics. Tipus i etiologia.

• Càlculs renals de cistina i altres de poc freqüents. Tipus i etiologia.

• Urianàlisi i estudi de càlculs renals. Diagnòstic i orientació terapèutica i bàsica.

• Investigació en urolitiasi.

Currículums:

F. Grases Freixedas

Catedràtic d’universitat de Química Analítica. Temes d’investigació: cristal•lització, biomineralització, mecanismes de formació dels càlculs renals, mètodes d’anàlisi de substàncies d’interès en la urolitiasi, disseny de nous fàrmacs per al tractament de la urolitiasi, disseny de proves diagnòstiques de la urolitiasi. Ha publicat cent vuitanta articles en revistes internacionals i dotze en nacionals, a més de quatre llibres. Ha dirigit catorze tesis doctorals i ha presentat més de cent cinquanta comunicacions a congressos i simposis i té tres patents en explotació.

A. Costa Bauzà

Professora titular d’escola universitària. Temes d’investigació: cristal•lització, biomineralització, mecanismes de formació dels càlculs renals, mètodes d’anàlisi de substàncies d’interès en la urolitiasi, disseny de nous fàrmacs per al tractament de la urolitiasi, disseny de proves diagnòstiques de la urolitiasi. Ha publicat cinquanta-un articles en revistes internacionals i vuit en nacionals, a més de quatre llibres. Ha dirigit una tesi doctoral i ha presentat cinquanta-sis comunicacions a congressos i simposis i té tres patents en explotació.

R. M. Prieto Almirall

Doctor en Farmàcia. Professor titular d’escola universitària de Fisiologia. Diplomat en Sanitat. Especialista en Farmàcia. Temes d’investigació: biomineralització, mecanismes de formació de càlculs renals, mètodes d’anàlisi de substàncies d’interès en la urolitiasi, disseny de nous fàrmacs per al tractament de la urolitiasi, anàlisi de la funció digestiva i efectes de la dieta sobre l’absorció intestinal de nutrients i xenobiòtics. Vint-i-quatre articles publicats en revistes científiques internacionals. Dos articles publicats en revistes científiques nacionals. Dues patents en explotació. Tres llibres publicats. Vint-i-quatre comunicacions i ponències a congressos. Una tesi doctoral dirigida.

8068 PSICOFARMACOLOGIA CLÍNICA (3 crèdits)

Professor: Miquel Roca Bennàsar.

Programa:

• Classificacions i nosologies en psicopatologia.

• Psicofàrmacs i neurotransmissió.

• Antipsicòtics.

• Antidepressius. Antidepressius inhibidors de la monoaminoxidasa. Liti i carbamazepina.

• Benzodiazepines. Hipnòtics.

• Altres psicofàrmacs.

• Psicofàrmacs en la vellesa, en l’embaràs i en pediatria.

• Psicofàrmacs i suïcidi.

• Trastorns psicopatològics induïts per altres fàrmacs.

Currículum:

M. Roca Bennàsar

Professor titular d’universitat de Psiquiatria de la Universitat de les Illes Balears. Més de trenta articles en revistes europees i espanyoles i més de cinquanta comunicacions a congressos i simposis.

8386 ACTUALITZACIÓ EN MEDICINA INTERNA (3 crèdits)

Professors: Joan Buades Reinés i Antoni Bassa Malondra.

Programa:

• Factors de risc cardiovascular.

• Tuberculosi.

• Infecció VIH.

• Patologia vascular cerebral.

• Complicacions urològiques de malalties sistèmiques.

• Actualització en el maneig de la insuficiència cardíaca.

• Actualització en el maneig de la diabetis.

Currículums:

J. Buades Reinés

Doctor en Medicina. Especialista en Medicina Interna pel sistema MIR. Cap d’Àrea Mèdica Fundació Hospital Son Llàtzer. Professor associat de la Universitat de les Illes Balears. Premi internacional Hadassah 1988 per l’estudi de la febre mediterrània familiar a Mallorca. Trenta-sis publicacions científiques, deu de les quals publicades en revistes internacionals i trenta en revistes nacionals, cinc capítols a llibres de medicina, cinquanta comunicacions a congressos i reunions. Organitzador i col•laborador de cursos d’actualització de medicina interna. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears.

A. Bassa Malondra

Doctor en Medicina. Especialista en Medicina Interna. Membre de la Unitat de Malalties Infeccioses de la Fundació Hospital Son Llàtzer. Línia d’investigació: malalties infeccioses. Autor de trenta-una publicacions a revistes mèdiques i trenta-dues comunicacions i ponències a congressos.

9833 FISIOPATOLOGIA RESPIRATÒRIA (3 crèdits)

Professor: A. Agustí Garcia Navarro.

Programa:

• Conceptes generals de fisiopatologia respiratòria.

• Mecànica ventilatòria.

• Intercanvi de gasos.

• Resposta a l’esforç.

• Músculs respiratoris.

• Resposta a l’esforç.

• Patologia respiratòria durant el son.

Currículum:

A. Agustí Garcia Navarro

Cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Son Dureta. Professor associat del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut. Línies d’investigació: hipòxia cel•lular, insuficiència respiratòria, adaptació a l’exercici i patologia del son. Ha publicat trenta-cinc articles en publicacions nacionals, trenta-set en internacionals, ha presentat setanta-una comunicacions a congressos nacionals i setanta-cinc en internacionals. Vint llibres o capítols de llibres, una tesi doctoral dirigida.

9835 ESTRÈS LABORAL EN EL PERSONAL SANITARI (3 crèdits)

Professora: Joana Fornés Vives.

Programa:

• Diferents conceptes d’estrès laboral.

• Identificació de la síndrome.

• Factors i conseqüències relacionats.

• Mesures més utilitzades per identificar-lo.

• Estratègies de prevenció i afrontament.

Currículum:

J. Fornés Vives

Doctora en Psicologia. Catedràtica d’escola universitària. Professora d’Infermeria Psiquiàtrica. Línies de recerca: salut laboral, aspectes personals i contextuals que incideixen en l’estrès laboral en el personal sanitari. Diversos premis d’investigació, nombroses publicacions científiques i treballs presentats a congressos.

8849 FISIOLOGIA DEL SON (4 crèdits)

Professors: Rubén V. Rial Planas, Susana Esteban Valdés, Cristina Nicolau Llobera i Antoni Gamundí Gamundí.

Programa:

Anatomia i fisiologia de la formació reticular. L’EEG. Poligrafia. Variables indicadores del son. Cicles circadiaris de son-vigília i de temperatura. Cicles de son d’ones lentes-son REM.

Currículums:

R. V. Rial Planas

Catedràtic d’universitat de Fisiologia. Temes d’investigació: electrofisiologia, anàlisi experimental del comportament, funció digestiva, psicofarmacologia, obesitat, fisiologia del son Trenta-vuit publicacions en revistes científiques, quaranta comunicacions i ponències. Vuit tesis doctorals i vint tesis de llicenciatura dirigides. Una tesi doctoral en curs.

S. Esteban Valdés

Doctora en Ciències Biològiques. Professora titular d’universitat de Fisiologia. Tècnica diplomada per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: modulació de la síntesi de monoamines cerebrals per receptors. Anàlisi de la funció digestiva, transport intestinal de nutrients. Vint-i-dos articles publicats en revistes científiques nacionals i internacionals, vint-i-una comunicacions i ponències, una tesi doctoral i tres tesis de llicenciatura dirigides; una tesi de llicenciatura i una tesi doctoral en curs.

C. Nicolau Llobera

Professora titular d’escola universitària de Fisiologia. Tècnica diplomada per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: electrofisiologia, fisiologia del son, anàlisi experimental del comportament, funció digestiva, psicofarmacologia, obesitat. Setze publicacions en revistes internacionals i vint-i-sis comunicacions a congressos i ponències. Dues tesis doctorals dirigides i una en curs.

A. Gamundí Gamundí

Professor titular d’escola universitària interí de Fisiologia. Tècnic diplomat per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: electrofisiologia, fisiologia del son, psicofarmacologia, anàlisi de senyals biològics. Quinze publicacions en revistes internacionals i vint-i-sis comunicacions a congressos i ponències. Una tesi doctoral dirigida.

8850 PRINCIPIS BÀSICS DE L’EXPERIMENTACIÓ EN NEUROCIÈNCIES (4 crèdits)

Professors: Susana Esteban Valdés, Cristina Nicolau Llobera, Antoni Gamundí Gamundí Gamundí i Francisca Cañellas Dolç.

Programa:

• Classificació dels animals d’experimentació en funció del seu estat genètic, immunològic i sanitari.

• Models experimentals. Elecció del model més adequat als objectius experimentals.

• Mètodes experimentals.

• Principis de les bones pràctiques de laboratori (GLP). Aplicació pràctica en un laboratori experimental.

• Disseny experimental. Mesuratge de la mostra i aplicació de les proves estadístiques.

• Mètodes alternatius a l’experimentació animal.

Currículums:

S. Esteban Valdés

Vist anteriorment.

C. Nicolau Llobera

Vist anteriorment.

A. Gamundí Gamundí

Vist anteriorment.

F. Cañellas Dolç

Professora associada de l’àrea de Fisiologia. Metgessa especialista en psiquiatria i doctora en Medicina. Temes d’investigació: fisiopatologia del son, depressió i esquizofrènia. Deu publicacions en revistes internacionals i vint comunicacions a congressos i ponències. Una tesi doctoral dirigida.

9602 DIRECTRIUS I RUTINES PER A L’ÚS DELS ANIMALS DE LABORATORI (4 crèdits)

Professors: Josep A. Tur Marí i Rafael M. Prieto Almirall.

Programa:

• Ètica i legislació: legislació autonòmica, espanyola i europea sobre l’ús dels animals d’experimentació.

• L’entorn animal i les seves condicions. Estructura d’una instal•lació, distribució zonal i fluxos de circulació.

• Manteniment dels animals d’experimentació. Rutines de treball.

• Tipus d’animals d’experimentació. Espècies més emprades.

• Producció d’animals de laboratori. Planificació de la producció.

• Manipulació d’animals, obtenció de mostres i vies d’administració.

• Criteris d’elecció dels animals més adequat als fins experimentals.

Currículums:

J. A. Tur Marí

Doctor en Farmàcia. Professor titular d’universitat de Fisiologia. Tècnic diplomat per la Universitat Autònoma de Barcelona en maneig d’animals d’experimentació. Temes d’investigació: anàlisi de la funció digestiva i efectes de la dieta sobre l’absorció intestinal de nutrients. Quaranta-tres articles publicats en revistes científiques internacionals. Vint articles publicats en revistes científiques nacionals. Cinc llibres publicats. Quaranta-nou comunicacions i ponències a congressos. Set tesis doctorals i dotze tesis de llicenciatura dirigides. Dues tesis doctorals i dues tesis de llicenciatura en curs.

R. M. Prieto Almirall

Vist anteriorment.

8097 NUTRICIÓ MOLECULAR: POSSIBILITATS TECNOLÒGIQUES (3 crèdits)

Professora: Francesca Serra Vich.

Programa:

• Nutrició cel•lular i salut. Xarxes de modulació gènica. Modulació nutricional del potencial genètic. Exemples del paper d’alguns factors nutricionals: pigments, vitamines, amines biogèniques.

• Aliments nous i optimitzats. Disseny. Aliments modificats: clonats, transgènics, clònics. Generació d’aliments funcionals i probiòtics. Utilització d’additius, no nutrients i antinutrients.

Currículum:

F. Serra Vich

Catedràtica d’escola universitària de l’àrea de Nutrició i Bromatologia. Experta nacional a la Comissió Europea dins el camp de Ciències i Tecnologia dels Aliments (1997-2000). Línies d’investigació: bioquímica de la nutrició, alteracions metabòliques en l’obesitat, regulació de l’expressió gènica eucariota, especialment per nutrients. Vint articles d’investigació publicats en revistes internacionals, coeditora de quatre llibres, diverses publicacions sobre transferència tecnològica, més de quaranta participacions en congressos nacionals i internacionals.

8747 TEIXIT ADIPÓS I HOMEOSTÀSIA ENERGÈTICA (3 crèdits)

Professora: Catalina Picó Segura.

Programa:

• Característiques i funcions dels teixits adiposos blanc i marró.

• Expressió de gens implicats en l’homeostàsia energètica.

• Bioquímica de les proteïnes desacoblants i la seva funció fisiològica.

• Tècniques d’estudi de la proliferació i diferenciació dels adipòcits.

Currículum:

C. Picó Segura

Catedràtica d’escola universitària de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: aspectes nutricionals de l’obesitat, regulació del pes corporal, termogènesi. Trenta articles publicats en revistes científiques internacionals, més de seixanta comunicacions i ponències a congressos i dues tesis doctorals dirigides.

9826 BASES MOLECULARS I NUTRICIONALS DEL CÀNCER (3 crèdits)

Professora: Pilar Roca Salom.

Programa:

• Definició i història del càncer.

• Causes del càncer i oncògens.

• Metabolisme de les cèl•lules tumorals. Alteracions del metabolisme energètic, glucídic i nitrogenat.

• Adaptacions metabòliques de l’hoste. Caquèxia i alteracions del metabolisme energètic, glucídic i nitrogenat.

• Relacions hoste-tumor.

Currículum:

P. Roca Salom

Professora titular d’universitat de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d’investigació: epidemiologia nutricional, alteracions metabòliques en el càncer, alteracions metabòliques de l’estat obès, tècniques de biologia molecular. Quaranta-dos articles d’investigació en revistes internacionals i vuit en revistes nacionals, més de cent comunicacions a congressos, tres llibres, dos capítols de llibre i dos cd-roms. Cinc tesis de llicenciatura i tres memòries d’investigació dirigides, quatre tesis doctorals dirigides i quatre en curs.

8385 ORIGEN, ADQUISICIÓ, ENREGISTRAMENT I PROCESSAMENT DE SENYALS TEMPORALS BIOLÒGICS (3 crèdits).

Professors: Antoni Gamundí Gamundí, Rubén V. Rial Planas i M. Cristina Nicolau Llobera.

Programa:

• Origen dels biopotencials. Equació de Nernst. Potencial de repòs i d’acció.

• Elements d’un sistema d’adquisició. Generadors. Transductors. Amplificadors.

• Sistemes d’enregistrament. Errors. Artefactes i renous.

• Mecanismes de seguretat en el pacient.

• Introducció a la teoria de senyals. Classificació de senyals: deterministes, aleatoris. Variables biològics.

• Senyals periòdics. Anàlisi en el domini del temps. Anàlisi en el domini de les freqüències.

• Sistemes dinàmics no lineals. Atractor. Dimensió de correlació. Màxim exponent de Lyapunov.

• Anàlisi fractal. Concepte de senyal fractal. Quantificació de les característiques fractals.

Currículums:

A. Gamundí Gamundí

Vist anteriorment.

R. V. Rial Planas

Vist anteriorment.

M. C. Nicolau Llobera

Vist anteriorment.

8387 EL LABORATORI D'IMMUNOLOGIA EN EL DIAGNÒSTIC CLÍNIC (3 crèdits)

Professor: Núria Matamoros Florí.

Programa:

• Generalitats del sistema immune (Dra. C. Crespí).

• Autoimmunitat I (Dra. R. Julià).

• Autoimmunitat II.

• Gammapaties monoclonals/al•lèrgia I.

• Al•lèrgia II.

• Citometria de flux i aplicacions diagnòstiques (Dr. J. Iglesias).

• HLA i malaltia (Dr. J. Milá).

• Inmunodeficiències primàries/secundàries.

• Immunoteràpia I (Dr. J. Pons).

• Immunoteràpia II.

Currículum:

N. Matamoros Florí

Cap de Servei d'Immunologia de l'Hospital Son Dureta. Professora associada de Bioquímica i Biologia Molecular. Línies d'investigació: alteracions de la cèl•lula T en la immunodeficiència variable comuna. Cèl•lules gamma-delta i resposta immune infecciosa. Vint-i-tres articles en revistes internacionals, trenta-vuit articles en revistes de difusió estatal, quaranta-cinc comunicacions i ponències en congressos d'àmbit estatal i trenta en congressos d'àmbit internacional. Directora de tres tesis doctorals.

8388 LES AL•LÈRGIES RESPIRATÒRIES. L'ASMA (3 crèdits)

Professora: Juana María Román Piñana.

Programa:

• Les al•lèrgies respiratòries. Aspectes clínics i epidemiològics. Els al•lèrgens. El diagnòstic. Els tractaments.

• L'asma. Història. Prevalença. Consensos. Asma i medi ambient. Asma i qualitat de vida. Asma i adolescència. Asma i escola.

Currículum:

Juana María Román

Doctora en Medicina. Pediatra. Psicòloga Clínica. Acreditació en Pneumologia Infantil. Cap de Servei de Pediatria. Directora Unitat de Pneumologia Pediàtrica Hospital Universitari de Son Dureta (HSD). Coordinadora Unitat Fibrosi Quística HSD. Acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.

9834 HIPERTENSIÓ ARTERIAL. ASPECTES EPIDEMIOLÒGICS I FISIOPATOGÈNICS (3 crèdits)

Professor: J. Forteza-Rey.

Programa:

• Hipertensió arterial i factors de risc cardiovascular.

• Estudis epidemiològics. Malaltia cardiovascular a l’illa de Mallorca.

• Registre d’infart agut de miocardi (IBERICA).

• Estudi Galatzó (cas-control).

• Lípids i HTA.

• Antioxidants i malaltia cardiovascular.

• Diagnòstic de HTA.

• Estratificació del risc cardiovascular a la HTA.

• HTA i envelliment.

• Nous fàrmacs per a la HTA.

Currículum:

J. Forteza-Rey

Doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna pel sistema MIR. Diplomat en Metodologia de les Ciències de la Salut per la Universitat Lliure de Brussel•les. Cap de la Secció de Medicina Interna General de l’Hospital Son Dureta. Professor col•laborador de la Universitat de les Illes Balears. Línies d’investigació: epidemiologia clínica i hipertensió arterial. Trenta-vuit publicacions i vint-i-nou comunicacions a congressos. Ponent a quinze congressos i reunions. Assessor de cinc informes tècnics del Ministeri de Sanitat i de la Conselleria. Codirector d’una tesi doctoral. Coordinador de l’Estudi Iberica-Mallorca Cas-Control.