DOCTORAT DE NUTRICIÓ MOLECULAR

El Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut ha elaborat aquest programa de doctorat, que faculta per aconseguir el títol de doctor partint de les consideracions següents:

1. La creació de la llicenciatura de Bioquímica satisfà la demanda de professionals en aquest camp capdavanter del saber, però també crea la necessitat de formar nous investigadors i docents que gaudeixin de la titulació de Bioquímica. La formació assolida pels nous llicenciats en Bioquímica és singular i diferenciada de la que han aconseguit altres llicenciats. De la mateixa manera, és necessària la creació d’un programa de tercer cicle especialitzat que permeti als alumnes de tercer cicle aprofundir en el camp de la Nutrició Molecular.

2. La LOU, la Llei de política científica i la Llei de tercer cicle preveuen que els estudis de tercer cicle seran un dels camins més adequats per iniciar en la investigació i la docència els llicenciats que en tinguin vocació.

3. El Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la Universitat de les Illes Balears considera la investigació com a part fonamental de les seves activitats, cosa que en justifica, en part, l’existència, i compta amb un potencial humà altament qualificat i amb mitjans d’infraestructura científica suficients per desenvolupar un programa de doctorat en el camp de la Bioquímica. Així mateix, compta amb connexions estatals i internacionals per poder oferir en els programes de doctorat la participació d’investigadors i docents de relleu en el camp de la Bioquímica i de la Nutrició.

Les anteriors consideracions fan clara la conveniència de desenvolupar els estudis de tercer cicle per obtenir el títol de doctor dins un programa de Bioquímica ajustat al Reial decret 778/1998, de 30 d’abril (BOE d’1 de maig), i a la normativa general establerta per la Comissió de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears i a la pròpia del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

El programa pressuposa la importància de la figura dels tutors nomenats pel Departament i assignats als alumnes i de la Comissió de Doctorat del Departament, que resoldrà els casos en què sigui necessària la seva intervenció. El programa es fonamenta en les línies d’investigació que es reflecteixen en els cursos proposats en el bloc A.1. i en les perspectives previsibles de desenvolupament en el camp de la Bioquímica.

D’acord amb les normatives abans esmentades, el programa ofereix els crèdits repartits entre els blocs A, B i C. Els alumnes, amb el vistiplau del tutor, han d’elegir els crèdits suficients per obtenir com a mínim els trenta-dos crèdits exigibles per poder defensar la tesi doctoral.

Els cursos oferts en el bloc A tenen com a finalitat donar a l’alumne una visió de les darreres investigacions, possibilitar una discussió dels mètodes d’investigació que s’utilitzen i, en connexió amb aquest segon aspecte, presentar els materials, programes i grups d’investigació en Bioquímica i Biologia Molecular i en els quals podria ser previsible que l’estudiant de tercer cicle s’integràs.

El bloc A consta de tres subapartats. L’apartat A.1. inclou els cursos definitoris del programa de doctorat. L’apartat A.2. inclou els corresponents a altres programes de doctorat del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut o d’altres departaments de la Universitat de les Illes Balears. L’apartat A.3. inclou cursos corresponents a programes de doctorat proposats per altres universitats. Amb els cursos del bloc A s’han d’obtenir, com a mínim, quinze crèdits, almenys nou dels quals han de ser elegits entre els oferts anualment pel Departament en el bloc A-1.

BLOC A

A.1. Cursos propis del programa

• 8062 Principis bàsics de la regulació metabòlica (3 crèdits). A. Palou Oliver i J. Ribot Riutort.

• 8061 Bioquímica de l’alimentació (3 crèdits). A. Pons Biescas.

• 9604 Interrelacions metabòliques i patològiques dels nutrients (3 crèdits). F. J. García Palmer i M. Gianotti Bauzà.

• 9605 Aproximació a la bioquímica i biologia molecular del control del pes corporal (3 crèdits). A. Palou Oliver i P. Oliver Vara.

• 9826 Bases moleculars i nutricionals del càncer (3 crèdits). P. Roca Salom.

• 9602 Directrius i rutines per a l’ús dels animals de laboratori (4 crèdits). J. A. Tur Marí i R. M. Prieto Almirall.

• 8074 Metabolisme lipoproteic i nutrició (3 crèdits). I. Lladó Sampol.

• 7905 Regulació neuroendocrina de la ingesta alimentària (4 crèdits). Rial Planas, S. Esteban Valdés, M. C. Nicolau Llobera i A. Gamundí Gamundí.

• 9606 Nutrició perinatal (3 crèdits). M. Gianotti Bauzà i F. J. García Palmer.

• 8093 Tècniques de biologia molecular (3 crèdits). M. L. Bonet Piña.

• 8097 Nutrició molecular: possibilitats tecnològiques (3 crèdits). F. Serra Vich.

• 8540 Mecanismes moleculars del desenvolupament (3 crèdits). A. M. Proenza Arenas.

• 8541 Noves eines en bioquímica i biologia molecular (3 crèdits). J. Oliver Oliver.

• 8748 Teixit adipós i homeostàsia energètica (3 crèdits). C. Picó Segura.

• 8391 Regulació de l’expressió gènica per nutrients. Models experimentals (6 crèdits). P. Oliver Vara, J. Ribot Riutort, A. M. Rodríguez Guerrero.

A.2. Cursos corresponents a altres programes de doctorat de la Universitat de les Illes Balears

Els alumnes d’aquest programa de doctorat poden matricular-se de cursos corresponents a altres programes de doctorat de la UIB i obtenir-ne crèdits. El nombre màxim de crèdits que es poden obtenir d’aquesta manera és sis. L’alumne en qüestió farà l’elecció, d’acord amb el seu tutor. Lògicament aquests cursos hauran d’estar relacionats directament o indirectament amb matèries de Bioquímica, Biologia Molecular o Nutrició, o amb l’àrea d’investigació elegida per l’alumne per fer la tesi doctoral.

S’inclouen explícitament en aquest apartat tots els cursos que pertanyen als programes de doctorat que imparteix el Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

A.3. Cursos corresponents a programes de doctorat proposats per altres universitats o institucions

Es podran realitzar cursos de doctorat o convalidar els que ja s’han fet en altres universitats, per la qual cosa el Departament preveurà una fórmula de convalidacions.

BLOC B

Es preveu que es podran obtenir fins a cinc crèdits mitjançant l’assistència a cursos, congressos o seminaris. El Departament atribuirà a cada curs aquests crèdits i podrà demanar un informe previ a la Comissió de Doctorat del Departament, si ho considera oportú.

Es preveu programar les activitats següents:

a) Seminaris dels caps dels grups de recerca de diversos laboratoris europeus.

b) Seminaris proposats per societats científiques com la SENBA i la SEEDO.

c) Cursos organitzats mitjançant convenis amb altres universitats espanyoles, com el conveni DRAC.

d) Altres activitats: cursos especialitzats, organitzats conjuntament amb institucions científiques, congressos, etc.

BLOC C

Una vegada superats els vint crèdits del període de docència (blocs A i B), l’alumne haurà d’obtenir els dotze crèdits mínims corresponents al període d’investigació en cadascun dels dos apartats que s'inclouen en el bloc C:

1) Inclou els crèdits corresponents a una memòria/treball d'investigació que presentarà l'alumne, avalat pel seu director de recerca (l’alumne podrà obtenir un màxim de deu crèdits en aquest apartat).

2) Inclou els crèdits que podran obtenir-se presentant els treballs —llibres, articles, comunicacions, etc.— que l'alumne hagi publicat perquè siguin avaluats (l’alumne haurà d’obtenir un mínim de dos crèdits en aquest apartat).

El judici i l'avaluació de la memòria i de les publicacions correspondrà a la Comissió designada per la Comissió de Doctorat del Departament.

Per avaluar les publicacions es té en compte com a referència l’índex d’impacte de la revista on s’ha publicat el treball de més alt nivell més dos punts, i fins a un crèdit per la memòria. En cas que les publicacions no tinguin índex d’impacte se segueix el criteri següent: la Comissió del departament valorarà si compleixen els requisits necessaris i tenen una qualitat acceptable en el camp corresponent i podrà proposar la concessió d’un màxim de dos crèdits pel conjunt de les publicacions i fins a un crèdit per la memòria. A més s’ha de fer un informe per a cada cas concret si no es pot aplicar el barem de l’índex d’impacte.

8062 PRINCIPIS BÀSICS DE LA REGULACIÓ METABÒLICA (3 crèdits)

Professors: Andreu Palou Oliver i Joan Ribot Riutort.

Programa:

• Teoremes fonamentals de la biologia teòrica.

• Organització jeràrquica dels mecanismes de control metabòlic.

• Regulació en l’àmbit de la membrana. Transport a través de la membrana.

• Regulació en l’àmbit de l’activitat enzimàtica.

• Regulació en l’àmbit hormonal.

• Regulació gènica: inducció i repressió de la síntesi d’enzims.

8061 BIOQUÍMICA DE L’ALIMENTACIÓ (3 crèdits)

Professor: Antoni Pons Biescas.

Programa:

• Composició dels aliments.

• Importància social de l’alimentació i la nutrició.

• Glúcids, lípids i productes derivats: estructura i principals funcions.

• Proteïnes i aminoàcids. Propietats funcionals. Enzims en la indústria alimentària.

• Aigua, minerals i vitamines.

• Toxicologia dels additius i conservants.

• Requeriments nutricionals de l’home.

• Metodologia d’estudi de balanços nutricionals.

• Aportaments nutritius dels aliments. Taules de composició.

• Necessitats energètiques i estat fisiològic. Esport.

• Necessitats de nitrogen i estat fisiològic. Gestació i lactància.

• Mancances vitamíniques i d’oligoelements i la seva repercussió molecular.

• La dieta equilibrada.

• Patologia i dieta. Influència de la dieta sobre la composició corporal.

9604 INTERRELACIONS METABÒLIQUES I PATOLÒGIQUES DELS NUTRIENTS (3 crèdits)

Professors: Francisco J. García Palmer i Magdalena Gianotti Bauzà.

Programa:

• Aspectes generals.

• Interconnexions del metabolisme energètic, glucídic, lipídic i nitrogenat.

• Patologies del metabolisme.

• Resposta metabòlica al dejuni i a la realimentació.

• Resposta metabòlica i adaptacions bioquímiques en l’exercici i l’esport.

9605 APROXIMACIÓ A LA BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR DEL CONTROL DEL PES CORPORAL (3 crèdits)

Professors: Andreu Palou Oliver i Paula Oliver Vara.

Programa:

Primera part: Biologia molecular de la termogènesi (1,5 crèdits)

• Estructura molecular dels sistemes termogenètics.

• Control de l’expressió gènica de la UCP. Regulació degenerativa. Tècniques d’estudi dels senyals proteics, del RNA i les seves interrelacions.

• Aproximació a l’estudi de la manipulació de l’activitat termogenètica. Efectes a curt i a llarg termini. Bioenginyeria molecular.

• Patologia molecular de la termogènesi. Models experimentals. Models genètics. Neuropèptids: química, bioquímica, nivells i llocs d’actuació. Sistema glucosa-insulina. Factors hipotalàmics.

• Integració central de la regulació de la termogènesi: resposta neuroendocrina i immunològica.

Segona part: Aspectes bioquímics bàsics de l’obesitat (1,5 crèdits)

• Introducció: requeriments energètics, termoregulació, regulació per la dieta.

• Perspectiva homeostàtica i perspectiva reguladora.

• Hormones reguladores: sacietines, adipsines, tiroide, esteroides, metabòlits.

• Influències dietètiques: sobrecàrrega fisiològica, tipus d’obesitat i mecanismes subjacents.

• El teixit adipós marró i altres teixits termogenètics.

• Exercici. Anorèctics. Dietes.

9606 NUTRICIÓ PERINATAL (3 crèdits)

Professors: Magdalena Gianotti Bauzà i Francisco J. García Palmer.

Programa:

• Definició i etapes del període perinatal: gestació, prepart, prelactància i lactància.

• Desenvolupament embrionari després de la implantació: organogènesi.

• Nutrició embrionària.

• Patologia molecular a l’embriogènesi.

• Metabolisme placentari: estudi funcional de la placenta.

• Adaptacions metabòliques en la mare durant el període gestacional.

• Adaptació metabòlica a la vida extrauterina: preparació fetal en el prepart i homeòstasi energètica postnatal.

• Adaptacions metabòliques maternes i neonatals durant la lactància.

Currículums:

M. Gianotti Bauzà

Vist anteriorment.

F. J. García Palmer

Vist anteriorment.

9826 BASES MOLECULARS I NUTRICIONALS DEL CÀNCER (3 crèdits)

Professora: Pilar Roca Salom.

Programa:

• Definició i història del càncer.

• Causes del càncer i oncògens.

• Metabolisme de les cèl•lules tumorals. Alteracions del metabolisme energètic, glucídic i nitrogenat.

• Adaptacions metabòliques de l’hoste. Caquèxia i alteracions del metabolisme energètic, glucídic i nitrogenat.

• Relacions hoste-tumor.

9602 DIRECTRIUS I RUTINES PER A L’ÚS DELS ANIMALS DE LABORATORI (4 crèdits)

Professors: Josep A. Tur Marí i Rafael M. Prieto Almirall.

Programa:

• Ètica i legislació: legislació autonòmica, espanyola i europea sobre l’ús dels animals d’experimentació.

• L’entorn animal i les seves condicions. Estructura d’una instal•lació, distribució zonal i fluxos de circulació.

• Manteniment dels animals d’experimentació. Rutines de treball.

• Tipus d’animals d’experimentació. Espècies més emprades.

• Producció d’animals de laboratori. Planificació de la producció.

• Manipulació d’animals, obtenció de mostres i vies d’administració.

• Criteris d’elecció dels animals més adequat als fins experimentals.

8074 METABOLISME LIPOPROTEIC I NUTRICIÓ (3 crèdits)

Professora: Isabel Lladó Sampol.

Programa:

• Metabolisme de les lipoproteïnes plasmàtiques. Regulació nutricional.

• Tècniques d’estudi del metabolisme lipídic.

• Metabolisme i efectes biològics dels àcids grassos poliinsaturats. Importància nutricional.

• Greix de la dieta, ateriosclerosi i malaltia cardiovascular. Paper aterogènic de les LDL.

• Dislipoproteinèmies. Tractament dietètic.

• Paper dels antioxidants en la salut.

7905 REGULACIÓ NEUROENDOCRINA DE LA INGESTA ALIMENTÀRIA (4 crèdits)

Professors: Rubén V. Rial Planas, Susana Esteban Valdés, Cristina Nicolau Llobera i A. Gamundí Gamundí.

Programa:

• Conceptes generals sobre regulació de la ingesta.

• Control nerviós i humoral de la ingesta energètica i estructural.

• Determinants psicològics de l’elecció dels aliments.

• Regulació de la ingesta hídrica i salina.

• Regulació de les necessitats nutritives en els diferents estats fisiològics: creixement, embaràs, lactància, esport, etc.

• Toxicologia dels nutrients.

• Nutrició i salut.

• Educació nutricional.

8093 TÈCNIQUES DE BIOLOGIA MOLECULAR (3 crèdits)

Professora: M. Lluïsa Bonet Piña.

Programa:

Part general:

— Tècniques fonamentades en l’ús d’anticossos. Producció d'anticossos policlonals i monoclonals. Immunoassaigs i assaigs immunomètrics. Immunoblotting. Immunoprecipitació. Immunohistoquímica.

— Tècniques fonamentades en l’ús de sondes nucleotídiques. Principis de la hibridació d'àcids nucleics. Tipus de sondes i de marcatge. Estratègies per a la generació de sondes. Reacció en cadena de polimerasa (PCR). Southern blotting. Northem blotting. Hibridació in situ.

— Tècniques de genòmica funcional. Microarrays d'ADN. Proteòmica.

— Tècniques per a l’estudi de la regulació de l’expressió gènica. Tècniques per a la identificació de seqüències d'ADN reguladores. Tècniques per a la identificació i caracterització de factors de transcripció. Tècniques per a la clonació de coactivadors i correpressors.

Part aplicada:

— Organismes transgènics. Tècniques de generació i aplicacions.

— Teràpia gènica. Malalties susceptibles de ser tractades mitjançant teràpia gènica. Teràpia gènica in vivo i teràpia gènica ex vivo. Fonaments de la transferència de gens. Vectors usats en teràpia gènica. Estratègies generals de teràpia gènica. Noves vacunes. Clonació amb fins terapèutics.

— Producció biotecnològica i enginyeria de proteïnes. Avantatges de la producció biotecnològica de proteïnes. Principis bàsics i aplicacions de l'enginyeria de proteïnes. Enginyeria de proteïnes per facilitar-ne la reproducció. Mutagènesi dirigida de proteïnes: proteïnes recombinants de segona generació. Enginyeria d'anticossos.

8097 NUTRICIÓ MOLECULAR: POSSIBILITATS TECNOLÒGIQUES (3 crèdits)

Professora: Francesca Serra Vich.

Programa:

• Nutrició cel•lular i salut. Xarxes de modulació gènica. Modulació nutricional del potencial genètic. Exemples del paper d’alguns factors nutricionals: pigments, vitamines, amines biogèniques.

• Aliments nous i optimitzats. Disseny. Aliments modificats: clonats, transgènics, clònics. Generació d’aliments funcionals i probiòtics. Utilització d’additius, no nutrients i antinutrients.

8540 MECANISMES MOLECULARS DEL DESENVOLUPAMENT (3 crèdits)

Professora: Ana M. Proenza Arenas.

Programa:

• Morfogènesi. Migració i interacció entre cèl•lules.

• Diferenciació cel•lular. Control de l’expressió gènica.

• Organogènesi. Formació d’òrgans, sistemes i membres en distints models animals.

8541 NOVES EINES EN BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR: TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ (3 crèdits)

Professor: Jordi Oliver Oliver.

Programa:

• L’ús dels ordinadors dins la bioquímica i la biologia molecular: conceptes bàsics.

• Conceptes generals de les tecnologies de la informació. Internet.

• Aplicacions i eines d’Internet: correu electrònic, Telnet, FTP, news, WWW, etc.

• Bioquímica i biologia molecular a Internet.

• Cerques a bases de dades: bibliografia, seqüències de proteïnes, gens, etc.

• Perspectives de futur en el camp de les tecnologies de la informació d’aplicació a la bioquímica i biologia molecular.

• Exemples pràctics.

8748 TEIXIT ADIPÓS I HOMEOSTÀSIA ENERGÈTICA (3 crèdits)

Professora: Catalina Picó Segura.

Programa:

• Característiques i funcions dels teixits adiposos blanc i marró.

• Expressió de gens implicats en l’homeostàsia energètica.

• Bioquímica de les proteïnes desacoblants i la seva funció fisiològica.

• Tècniques d’estudi de la proliferació i diferenciació dels adipòcits.

8391 REGULACIÓ DE L’EXPRESSIÓ GÈNICA PER NUTRIENTS. MODELS EXPERIMENTALS (6 crèdits)

Professors: Paula Oliver Vara (1,5 crèdits), Joan Ribot Riutort (1,5 crèdits) i Ana M. Rodríguez Guerrero (3 crèdits).

Programa:

• Bases moleculars de la regulació gènica per nutrients.

• Estudi dels processos de proliferació, diferenciació i apoptosi cel•lular. Regulació per nutrients.

• Models animals per a l’estudi de les interaccions entre els nutrients i els gens. Organismes transgènics.

• Genòmica funcional aplicada a l’acció dels nutrients.

• Estadística aplicada.