Sobre Golferichs Centre Cívic
Descripción del centro
L'any 1900, l'arquitecte J. Rubió i Bellver va rebre l'encàrrec de Macari Golferichs perquè li construís una vivenda a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Viladomat. Macari Golferichs era enginyer de Camins, comerciant de fustes i amb negocis a Amèrica. També va destacar com a col.leccionista i home de cultura. El seu objectiu era viure en una vil.la modernista, amb sumptuosos acabats de ceràmica i fustes precioses i amb un estil historicista clar.
L'arquitecte Rubió va projectar una vil.la que trenqués la uniformitat de l'illa de cases de l'Eixample. L'any 1901, acabada la construcció, la vil.la va aconseguir una menció especial en el premi anual de l'Ajuntament de Barcelona.
Golferichs El Xalet va ser la primera gran obra de Rubió, tant en la seva projecció com pels mitjans econòmics amb que va comptar per a la seva realització.
En aquesta vil.la, Rubió va començar a investigar una línia arquitectònica pròpia, comprovant la validesa estructural i constructiva de les formes gòtiques a base d'actualitzar-les. Aquesta investigació va quedar reflectida en els materials i les tècniques constructives, les ornamentacions de ceràmica, etc.
Macari Golferichs i la seva família van viure a la casa fins els inicis de la guerra civil. L'estiu de 1936, la vil.la va ser confiscada per militants llibertaris, que hi volien crear una universitat popular i llibertària.
Acabada la guerra, la casa, i un edifici annex, que Rubió havia connectat amb la vil.la, van ser cedits a una orde religiosa (les Dominiques de la Presentació), que els va convertir en una escola religiosa, modificant notablement l'estructura interna dels edificis.
En els anys setanta, la finca va ser venuda a una constructora, que hi va projectar la construcció de vivendes. Davant el risc de perdre un edifici simbòlic per a l'Eixample, l'associació de veïns del barri de Sant Antoni i altres entitats cíviques i col.legis professionals van començar una llarga campanya per salvar el Xalet. Dotze anys després d'iniciar-se aquest litigi, l'Ajuntament de Barcelona va assumir la propietat de la finca i va iniciar els treballs de restauració necessaris per al seu ús públic. Els arquitectes Pere Joan Revetllat i Carme Ribas van ser els responsables d'una acurada restauració de la casa, que havia quedat molt malmesa en el seu interior.
A partir de 1989, Golferichs s'obre com a espai de particpació ciutadana, acollint la sala d'exposicions i la sala d'actes del Centre Cultural i Cívic anomentat Golferichs - El Xalet.
