Interpretació per a Adults

Reseña

Monogràfics per actors i cursos d’interpretació per a persones que es vulguin iniciar en qualsevol de les disciplines teatrals. Aquests cursos també es podem treballar com a tallers dirigits als nens i als adolescents.

-cant Assolir una bona consciència corporal i fonació. iniciar l'estudi de la respiració, "l'apoggio"; la impostació, vocalització articulació; les qualitats i els defectes de la veu. Iniciar l'estudi de les escales, agilitats, salts de diferents intervals, arpegis. Practicar aspectes interpretatius: dicció, comprensió del text, expressivitat literària-musical.

-veu i dicció Formar les bases per alliberar l'energia, la respiració i la veu. Desbloqueig de la respiració. L'organisme. Alliberament de la veu natural. Articulació i vocalització. Comunicació.

-dansa Treballar la disponibilitat per a la modificació. Desenvolupar l'espontaneïtat. L'aquí i ara. Augmentar la capacitat de relació i diàleg. Desenvolupar la precisió en el temps, la forma i l'espai. Construcció de l'eix vertical, desplaçament del pes, salts, girs, moviments dels membres superiors i inferiors, ritme, ritme, improvisació.

-cos, consciència i expressió corporal Dotar el cos d'uns reflexes condicionats que li permetin respondre amb un màxim d'exactitud i intensitat als requeriments de representació d'una situació dramàtica donada, amb les exigències d'estil que cadascú s'imposi. Fer especial atenció al treball corporal en grup. Prendre autoconsciència postural i espacial. Desenvolupar una complicitat màxima en el treball corporal en grup, tant a nivell físic com interpretatiu. Aplicar de forma correcta el treball en grup a la improvisació i a la creació.

-esgrima Els objectius específics d'aquest mòdul son l'adquisició d'un control inicial de les armes basat en el precisió i la mesura i el desenrotllament de la bilateralitat per la utilització de les dues mans en la manipulació de les armes.

-flamenc contemporani El flamenc és l’ art de la expressió per antonomàsia. El cant, la música, el ball, estan impregnats d’ una emoció que ens acaricia, ens pellissa, ens transforma,….ens porta a un espai íntim, provocant una comunicació immediata entre l’artista i el públic.
Aquesta creació viva, no és producte d’un do capritxos i casual. Es troba sustentada per una arquitectura de códis, ritmes, escoltes, buits, contenció i resolució, que permeten l’ emergir de l' energia col·lectiva davant de la qual només podem dir “ole”.
El treball que es proposa esta centrat en l’essència expressiva d’aquest art i no en la forma estereotipada del mateix.

-titelles i ombres xineses L'objectiu de l'assignatura és donar coneixements bàsics per entendre les tècniques pròpies del teatre de titelles. Els continguts es reparteixen en tres blocs: Les ombres, la parcialitat del cos i el treball extern.

-bufó L'art del bufó respon a l'interrogant de quin és el comportament d'aquells que no creuen en res i es burlen de tot. El bufó és un ésser exclòs de la societat benestant precisament per això, pot dir l'autèntica veritat de les coses.

-joglar era un intèrpret musical de l'Edat Mitjana. Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l’intèrpret. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies, etc., i sembla que aquestes darreres activitats van ser l'origen d'aquest ofici. Més tard, alguns s'especialitzaren en una sola activitat. Aquells per als quals el més important era la transmissió d'un text els anomenem els joglars de gestes i els joglars de lírica. Aquests darrers, que eren els qui difonien les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difícilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mètriques a què estaven sotmesos- i feien servir músiques més elaborades que els joglars de gestes.

-min Adquisició d'una sòlida base tècnica de Mim Corporal. Iniciació al mim d'il·lusió, mim al·legòric i mim comediant. Treballar conjuntament la capacitat d'estilització i la d'identificació.

-teatre dels sentits El Teatre de los Sentits investiga poètiques sensorials en relació amb la memòria del cos. Aquesta cerca aconsegueix el seu objectiu quan el públic es converteix en protagonista de la seva pròpia experiència creativa, l’eix al voltant del qual es tensiona la dramatúrgia i es recolza en codis o llenguatges (tàctil, olfactiu, auditiu, propioceptiu…).
És un continu procés en transformació on l’equilibri entre la instal·lació plàstica i l’acció teatral és necessari. Per a això, el teatre de los sentits apunta el seu treball cap a un llenguatge basat en allò no dit. Seguint els vestigis de tradicions orals ancestrals. Posa en escena el silenci com a condició indispensable per una comunicació entre la obra i el públic. La paraula només serà vàlida si és més eloqüent que el silenci.

-claqué Iniciació al claqué dirigida a la incorporació orgànica del ritme, treballant amb els ritmes de peus i mans abans del treball amb música.

-acrobàcia Tècniques acrobàtiques sense fase aèria i amb fase aèria més complexes. Acrobàcies amb aparells: minitramp, palanca, plint, bancs, etc. acrobàcia teatral equilibris, formes jugades, combinacions i aplicacions més complexes. Jocs acrobàtics. Exercicis de preparació física i de relaxació.

-equilibris sobre objectes i equilibris acrobàtics Introducció a les tècniques d'equilibri sobre objectes. Rulo, bola, cable i corda fluixa.

-trapezi fix, corda i tela El curs consta d'una aposta a punt a nivell físic diari. Musculació i estiraments enfocats a la tècnica a treballar. El nivell de les tècniques serà d'iniciació, però els alumnes podran tenir un nivell medi de treball i consciència corporal.

-l’actor i la camera Donar a conèixer la demanda específica de la interpretació davant la càmera. Aprendre a organitzar-se: des del micro-moviment aïllat al desenvolupament orgànic d'una seqüència sense interrupcions (plano-seqüència). Fer créixer l'espontaneïtat i l'aprofitament de l'impuls com a eina imprescindible. Aprendre a conèixer la pròpia imatge, a acceptar-la i a transformar-la. L'editatge d'un vídeo-book propi.
preparació per al càsting L’objectiu del curs és l’entrenament integral de l ‘actor per a realitzar càstings davant la càmara. S’ entrenarà: Presentació, diferents càstings de TV, Publicitat i cinema (amb text i improvisació), i teatre. Es treballarà la diferència i registre d’actuació, “Naturalista”, “Publicitària”, “Grotesca” i “Parodiada”. En el curs es treballarà amb càmara i monitor per a què l’alumne pugui realitzar el càsting com es fa actualment, i després es pugui veure i escoltar-se i aconseguir d'aquesta manera un complert registre del seu treball.

-producció d’espectacles El curs proposa conèixer les diferents etapes de la gestió artística y econòmica del procés de producció i muntatge d' un espectacle en viu: des de la idea inicial fins l' explotació comercial.
El alumne accederá al coneixement de les regles bàsiques amb les què podrà analitzar les seves diferents necessitats i buscar una solució als problemes des de la perspectiva del teatre com a la indústria.
Com es fa un projecte teatral?. Que significa l 'èxit o el fracàs?. Fer un pressupost. Contractes i convenis. Les relaciones amb el públic també són alguns dels molts temes que configuren aquest curs.

-rondalles interpretades la rondalla és un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

-clown Aprendre a assumir el ridícul en la situació del fracàs personal, acceptar els riscs de situacions imprevisibles, saber jugar i improvisar. Expressivitat del cos en diferents estats d'emoció. Tècniques d'improvisació. Disponibilitat en el joc. "Psicologia" del clown. Sentiments contradictoris i els seus efectes còmics.

-màscara neutra La màscara neutra és una màscara sense una expressió particular. La màscara neutra és l'expressió d'un estat interior. Es amb ella que l'alumne sabrà portar més endavant les altres màscares.

-màscares Donar a conèixer el joc amb màscares (larvàries, expressives i mitges màscares). La natura del personatge (comportament, caràcter, etc.). La dinàmica de la màscara (locomoció, actituds, formes, volums, etc.). Relació amb altres màscares.

-comèdia de l’Art La Comèdia de l'Art, neix sota el signe de la trobada entre la gran la tradició religiosa de l'edat mitjana, el nou esperit del Renaixement i la cultura carnavalesca, entre les formes del teatre popular, la tradició de la fira, els saltimbanquis, dels xerraires i de la comèdia erudita llatina i grega; entre els carrers, les places i els corrals de reis i nobles. La Commedia dell'Arte es mostra el vehicle idoni al enllaçar les qualitats de la interpretació, del mim, de l'acrobàcia, del cant, de l'esgrima i de la dansa a través de personatges i tècniques pròpies en la realització d'un espectacle de creació. Entrenament i preparació física de l'actor de Comèdia.

-teatre musical i cabaret El teatre musical és el gènere de teatre que combina música, cançons, dansa i diàlegs parlats. És molt proper a l’òpera; el teatre musical es distingeix per el variat us de música popular i la presència de diàleg parlat (tot i que algunes obres de teatre musical estan completament cantades i algunes òperes inclouen diàleg parlat).
Aprenentatge de cançons, balls i actituds que defineixen l’estil teatral del cabaret a través de la creació d’escenes i personatges.

-performance Una performance és una actuació teatral a on hi ha una important posada en escena barrejant diferents disciplines artístiques.

-maquillatge i caracterització L'objectiu general és impartir uns coneixements bàsics sobre els diferents materials, tècniques i possibilitats del Maquillatge per tal que els alumnes puguin assolir un nivell bàsic de caracterització del personatge i siguin capaços d'utilitzar els recursos del maquillatge com un element més del muntatge teatral. Les activitats es basen en l'adquisició progressiva de coneixements per arribar a crear el disseny i elaboració de les caracteritzacions.

-tallers d’interpretació Dominar l'estil, la estructura, els codis de la obra escollida. Ser conscient de les accions, els comportaments i les relacions del personatge i el seu desenvolupament. Ser conscient del desenvolupament de la situació i l’atmosfera. Saber usar adequadament els coneixements tècnics (físics i vocals) adquirits en relació a l'expressió. Saber intereagir amb els partners en escenes de grup. Ser conscient dels elements constitutius de la narració. Saber englobar les indicacions del professor en el treball. Aprendre a relacionar-se amb l'equip tècnic (so, llum, maquinària) propi de la representació. Dominar la incidència de la resposta del públic en la dinàmica interpretativa.