Si partim de la base que la societat de la informació o del coneixement la formen només uns pocs països desenvolupats, veurem que aquests conceptes s'utilitzen massa sovint amb molta lleugeresa, davant una realitat mundial esfereïdora. A Catalunya, per exemple, encara no podem parlar de societat de la informació. D'una banda, la formació en tecnologies de la informació no arriba a totes les capes de la població i caldria fomentar-la més a les escoles i entre la població de mitjana edat, amb molta vida laboral per davant. De l'altra, les organitzacions i l'Administració pública en particular, amb un sistema anquilosat i poc innovador, no ajuden a garantir la igualtat d'accés a la informació. En aquesta nova societat del coneixement, en què el capital intel·lectual té un paper clau, la Xarxa guanya poder dia a dia i els canvis se succeeixen de forma més ràpida, els professionals de la informació tenen uns nous àmbits de treball, amb unes funcions que han passat de la catalogació de documents a la de consultors a les empreses, gestionant les tecnologies de la informació per tal d'estalviar temps. Dins de l'àmbit del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, al llarg de la història s'han fet molts esforços per a evolucionar. En aquests moments, l'objectiu bàsic és renovar la imatge dels professionals de la informació, mitjançant una ferma campanya d'informació, obrir noves possibilitats professionals i intentar que els mateixos professionals adquireixin nous compromisos cap a les organitzacions on treballen i cap a la societat.
Fuente: http://www.uoc.edu
