Programa de doctorat en Història

DESCRIPCIÓN BREVE: Requisits d'admissió: Ésser llicenciat, preferentment en alguna de les titulacions de les facultats de Lletres, de Ciències
Econòmiques, de......

ALUMNO OBJETIVO:

Requisits d'admissió: Ésser llicenciat, preferentment en alguna de les titulacions de les facultats de
Lletres, de Ciències Econòmiques, de Dret, de Ciències Polítiques i
Sociologia o de Ciències de la Informació. Cal poder llegir anglès i
francès. Realitzar la preinscripció dins del període establert per al
programa de doctorat (acostuma a ser des del 15 de juny fins al 15 de
setembre). Juntament amb la preinscripció caldrà presentar una fotocòpia
compulsada de l'expedient acadèmic o de la certificació acadèmica,
fotocòpia compulsada del títol de llicenciat, dues fotografies de carnet,
fotocòpia del DNI i un full on consti l'exposició de motius que fa el
candidat on indica les raons per matricular-se en aquest Programa de
Doctorat i/o Màster....

PROGRAMA:

DESCRIPTORS DE LES ASSIGNATURES DEL CURS
70550 Història Antiga: Introducció a la Lectura dels Documents
Històrics Mesopotàmics (F). Professor: Miquel Civil Desveus, Catedràtic de
la Universitat de Chicago. Segon quadrimestre: del 28 de febrer al 6 de
juny: dimecres de 16:15 a 18:15 hores. Aquest curs té un doble objecte:
estudiar l'impacte dels textos escrits més antics en l'estructura social,
per una part, i estudiar els mètodes d'interpretació de les fonts escrites
en vistes a la reconstrucció històrica, per l'altre. El material textual
estudiat està escrit en cuneiforme, l'escriptura emprada per a les
llengües sumèria i acàdia en la Mesopotàmia del sud entre 3.000 i 100
a.C., però no és necessari que l'estudiant tingui cap coneixement previ
d'aquestes llengües durant el curs. Després de presentar les
característiques tècniques del sistema d'escriptura cuneiforme, s
examinarà com els textos escrits influeixen, amb la introducció d'un nou
sistema d'informació, en l'estructura política, adminstrativa i cultural
d'una societat. S'analitzaran alguns casos concrets, posant en relleu les
limitacions informatives de les fonts escrites. 71466 Història Medieval:
Fams i Crisis de Subsistència (F). Professor: Josep M. Salrach Marés.
Segon quadrimestre: del 28 de febrer al 6 de juny: dimecres de 18:30 a
20:30 hores. Traslladant la preocupació per un greu problema actual (la
fam d'una gran part de la humanitat extraeuropea) a l'anàlisi històrica,
en aquest curs s'estudiaran els problemes de subsistència de les
poblacions europees medievals. En primer lloc, es farà una aproximació
cronològica a les caresties, intentant diferenciar entre fams episòdiques
i locals, d'una banda, i fams catastròfiques i globals, de l'altra, i
establint fases de major i menor gravetat del fenomen. Després
s'estudiaran les causes de les escassetats i de les fams. I, per últim,
s'examinaran els efectes que les crisis de subsistència van tenir, en el
sentit de conseqüències naturals i reaccions socials. Les preguntes motor
del curs seran dues: Per què es van produir les fams? ¿Què van fer els
europeus per a combatre-les? Es donarà molta importància a la lectura de
fonts directes d'època, unes fonts que mostren l'abast de les crisis, i
demostren que l'Europa benestant d'avui va conèixer en època medieval fams comparables a les del Tercer Món en l'actualitat. 71468 Història Moderna: La Política Borbònica en el Segle XVIII (F). Professor: Joaquim Albareda Salvadó. Primer quadrimestre: del 23 d'octubre al 5 de febrer: dilluns de 15:15 a 17:15 hores. L'objectiu de l'assignatura és de fer un balanç de la política borbònica a Espanya, a partir de 1714 fins al tombant del segle XVIII, quan el sistema entrà en crisi. D'una banda, s'examinarà
l'estructura política que implantà la nova dinastia, de caràcter
absolutista i unitari, així com el paper limitat d'institucions
representatives que van sobreviure, com les Corts de Castella. També es
valorarà l'evolució del municipi borbònic i les contradiccions que li eren
inherents. D'altra banda s'analitzarà l'absolutisme reformista, amb les
seves realitzacions i limitacions en els terrenys polític, econòmic i
cultural, així com el seu impacte en la dinàmica societat catalana del
set-cents. Finalment, s'exposaran les resistències a l'absolutisme, tant
des del punt de vista teòric, en defensa del constitucionalisme i de les
institucions representatives, com del pràctic, a partir de la protesta
popular enfront de la política municipal borbònica. 70554 Història de
Catalunya en el Segle XIX:: Els Corrents Ideològics de la Renaixença (F).
Professor: Josep Termes Ardèvol. Segon quadrimestre: del'1 de març al 7 de juny: dilluns de 16:15 a 18:15 hores. Descripció i anàlisi de les etapes,
les interpretacions i els grans debats sobre la història del catalanisme,
en els aspectes culturals, socials i polítics, abans de la creació de la
Lliga Regionalista, al 1901. 70555 Història de Catalunya en el Segle...