Tragèdia Grega

Reseña

La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.

Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. D'aquesta manera els dramaturgs, que havien d'escriure cada any tres tragèdies i un drama satíric si volien participar en el concurs anual, no es veien obligats a inventar nous arguments. Això feia que el grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel públic i que molt sovint diversos tràgics partissin d'un mateix mite. L'important era, doncs, la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.

A través del mite la tragèdia posava en qüestió la concepció que tenia la societat grega de la moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes són essencials en la tragèdia: el sofriment (páthos) i el conflicte (agon).

· El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi, un home excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.

· El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades.

L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors.

Estructuralment la tragèdia comença amb el pròleg, recitat pels actors que informa els espectadors de la situació, seguit pel pàrode, el cant amb el qual entra el cor. A continuació s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estàsims) amb els diàlegs dels actors (episodis). L'última escena és l'èxode. El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però no pren partit per cap de les dues idees enfrontades, sinó que més aviat pretén actuar de mitjancer.

El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre si el tres grans tràgics, Èsquil, Sòfocles i Eurípides, tots tres atenesos i els únics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres.

Després, del s. IV a. C. en endavant la tragèdia entra en decadència. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a repetir la representació dels grans tràgics del s. V a. C.

Descripció de l’activitat:

Es realitza un escalfament i preparació del cos de 15 minuts. S’explica la disciplina de la tragèdia grega. Es proposen activitats d’interrelació amb el grup. Es treballen les emocions i els personatges. Es treballa el concepte de cor. I es plantegen escenes en petits grups.

Està pensat per a dur-se a terme amb 15 alumnes com a màxim. Es poden realitzar tantes sessions en funció de l’interès d’aprofundir en l’aprenentatge(taller d’un dia, taller diari durant una setmana, taller diari durant 3 dies, taller mensual 2 cops per setmana, taller trimestral 1 cop per setmana,...).

Fitxa tècnica

- Espai mín. 4 x 7 m
- Moqueta mín. 4 x 7 m (no és imprescindible si el terra està net).
- Reproductor de CD.
- Vestuari i texts a càrrec de l’entitat.
- Durada muntatge: 15 min. Desmuntatge: 15 min.
- IMPORTANT: Cal que l’alumne porti roba còmoda.